Donant l'esquena al feixista

Manuel Fraga va impartir la conferencia inaugural de la Facultat de Ciències Pólítiques de la Universitat de Granada interromput pels crits d'estudiants anomenant-lo "assassí" i "feixista". Són els retrets a un personatge que va ser ministre amb el dictador Francisco Franco. Ja sabem que en aquest moment Fraga és senador d'unes corts democràtiques i que s'ha reciclat, de fet com molts d'altres protagonistes de la política espanyola recent. Però no per això cal defugir el fet de la protesta vers una persona que atessora en el seu històrial des de la frase "la calle es mía" fins a la fotografía a la platja de Palomares on caigué al bomba atòmica americana als anys seixanta del segle passat.

Molts s'han apressat a condemnar aquestes protestes d'estudiants, des del president de la Junta d'Andalusia fins als mateixos responsables universitaris de Granada. Però cal demanar-se si realment és reprobable l'actitud dels estudiants. A la fi i a la cap, nomès feien que manifestar el seu rebuig a un personatge non grato per a ells. I sense violència.

La transició política espanyola es va fer com es va fer, potser per afartament d'anys negres i necessitat de passar pàgina no va ser cap trencament, sino un pedaç, i ara ens trobem que els fills d'aquells que passaren pàgina, els ho retreuen. Que ho facin perquè els pares encara hi són allà mateix i si no vegeu l'entrevista que El País, el diari més llegit a Espanya, li feia a Manuel Fraga a la seva contraportada fa només uns dies conmemorant la creació d'Alianza Popular.

La protesta és bona, els fills han de fer el sorpasso als pares per poder crèixer.