Entre la técnica i la informació

Des que Umberto Eco va publicar Apocalíptics i integrats, a principis dels anys 80, ja sabem que la nostra societat és un batibull tècnic constant que no ens permet ni pensar-nos amb temps que ja tenim una altra situació diferent a la qual hem d'habituar-nos.

Aquesta modificació de la tècnica s'aprecia especialment en el món de la informació i el nous formats de trametre-la als ciutadans. S'ha qüestionat el paper del periodista en aquesta mar tecnològica: qualsevol pot ser periodista, qualsevol té més credibilitat que el periodista pofessional o perquè ja sabem que estàn comprats, o perquè no han contrastat el que diuen, o perquè amb una digital i un pc tots en fem d'informació.

Però això no és real, com tampoc és cert que el paper de la mestra sigui inferior al d'Internet davant dels estudiants. És la persona la que li dóna el valor afegit al mitjà tecnològic, no és Youtube sol el que fa que millions de persones s'assabentin que Politkóvskaya hagi estat assassinada, són els periodistes com ella els que tenen la informació veritable que algú desprès pot penjar a Internet. Llàstima que ella no valgués milers de millions de dòlars com s'han pagat per Youtube quasi a l'hora que l'assassinaven.

En tot cas llegim diaris, en versió digital o paper, el suport no és l'important: el que és vital és el contingut fet per aficionats si la situació ho demana com a Líban o a New Orleans. Politkóvskaya hauria de ser un referent.