Nous candidats per a nous temps

Les societats canvien i es modifiquen amb molta rapidesa. No ens dóna temps de pensar-hi que ja no sabem qui és i quins són els drets del ciutadà. L'origen de l'organització social dels estats moderns està a Europa i a partir de la Revolució Francesa es comencen a definir formes de relació social i política.

I això té a veure amb la cultura del lloc, la religió dels seus habitants, les formes d'organització familiar o el color de la pell. Aquests eren tots iguals al segle XIX en els països europeus.

Aquesta realitat uniforme canvia amb els grans moviments migratoris dels segles XX i XXI i, per tant, s'ha de definir qui té dret a votar i també qui pot ser candidat, en funció de criteris diferents.

Pot votar una persona que viu a Catalunya 6 mesos a l'any perquè està jubilat i és ciutadà anglès? Pot votar un immigrant que té dificultats per a tenir documents legals però que fa 8 anys que hi viu? Por ser candidat una persona que és de religió cristiana en un país que es declari musulmà?

Els Estats Units, que sempre són un laboratori experimental de sociologia aplicada, tenen exemples com el de Barak Obama, senador i possible candidat a la presidència del país.

El camí que marquen amb aquesta proposta és el de la maduresa democràtica i responsabilitat institucional per respondre als reptes que les noves formes socials. No crec que serveixin els carnets de puresa ni els colors de pell.