Incomunicats

Darrerament les comunicacions a la zona de Barcelona i rodalies són un caos. Per fer un trajecte de 15 minuts dins la metròpoli barcelonina pots estar dues hores. I això no és normal. Parlo de les cues contínues a les rondes o les autopistes, pagant i sense pagar peatge, ja no hi ha res que t´asseguri la rapidesa de la via.

El transport públic, l´alternativa que contínuament els responsables polítics tenen a la boca, fracassa estrepitosament, exemples: les continues aturades dels trens de rodalies, que deixen els ciutadans indefensos a les estacions o als trens, sense informació, produïts per accidents o trencaments de catenàries... Els aeroports: les vagues salvatges de personal de terra a El Prat o a Girona; les esperes sense explicació que ja són normalitat o els desviaments o anul·lacions de vols de les companyies que venen fum a preus d´or.

Avui, dia de reflexió, és moment de pensar no només en com parlen els candidats, com vesteixen o si ens fan gràcia els dvd´s, sinó sobretot en com valorem el funcionament de les institucions i serveis públics i privats; en com la nostra vida diària es pot millorar en funció de qui portarà les regnes, pense-m´hi seriosament mentre ens esperem a que el tren surti o l´avió vulgui enlairar-se.