11.08.2006

Els deus i l'horari escolar

Estem en un estat laïc i aconfesional, això diu la tan al·ludida Constitució, però en la relalitat dels centres educatius no val ni govern de dretes ni govern d'esquerres, l'acord amb el Vaticà s'aixeca damunt de tot i l'assignatura de Religió (catòlica, of course...les altres on?..) està dins del currículum i per tant de l'horari lectiu dels nostres estudiants. Com pot ser a hores d'ara?
Com pot ser que es doni validesa científica a uns raonaments que de científics no tenen res, és més, que neguen veritats demostrades empíricament en benefici d'interpretacions caduques i fosques (les teories de Darwin encara estàn per demostrar en funció d'alguns religiosos..).

La lliure confesionalitat pertany a l'àmbit privat de les persones. Tot el que vulgui pot accedir als ensenyaments de les diverses religions reconegudes arreu, però no és això el que persegueixen els estaments religiosos, sobretot de les grans religions com la catòlica. El que es busca és que hi hagi presència de la religió confesional als sistemes educatius de l'estat, la qual cosa els dona riquesa, validesa i poder, eines totes elles fonamentals per ser algú a la societat.

El govern no ha d'oblidar que treballa i decideix en funció dels nostres vots i dels nostres diners, lliurats per tothom, els creients i els no creients, per tant no pot continuar passant que jo pagui amb els meus impostos a persones que ensenyen als estudiants d'aquest país a creure i no a tenir sentit crític, no a pensar per un mateix. Clar que a alguns potser ja els està bé...quin perill!