La vella Itàlia

Estem davant l'enèsima crisi política a la vella i estimada Itàlia.
És la meva segona terra, la conec, i la gaudeixo sovint. Darrerament però estic detectant una certa deixadesa en els carrers i places, en els edificis i els serveis.
La gent però segueix essent elegant i sofisticada, perquè això és natural en ells.
I es queixen de que els seus governants no estan a l'alçada del país amb més cultura i història per metre quadrat del món.
Vaig ser-hi al desembre i hi torno en quinze dies, i espero veure com soluciona il professore Prodi el darrer atzucac dels seus companys d'entesa en el govern.

Les raons que em donen els meus amics italians són moltes per a aquesta davallada política que els arrossega: manca d'interès dels ciutadans, màfia incrustada en els més íntims estrats de l'administració i les empreses, degradació del concepte de fer política amb figures com Berlusconi o la neta de Mussolini, per no parlar de la Lega del Nord. Tot plegat un marasme d'inoperància i assalt a l'estat per part d'un sector que s'embutxaca els diners i que no respecta ni les més mínimes normes democràtiques; suportat tot plegat pels poders fàctics, especialment l'Església Catòlica que és encara un poder dins el poder, sense la qual no es pot fer res.

Els cal, segons ells mateixos, una regeneració profunda del sistema polític, i de l'econòmic; tot i mantenir-se en nivells acceptables de rendiments nacionals, estan perdent pistonada econòmica i els vells amos com Agnelli, no hi són per donar-hi un cop de ma. Està doncs en mans dels propis ciutadans prendre consciència de la necessitat de canvi, i trobar un líder que l'abanderi.
Jo no desespero, sé que ho faran, sempre han estat els pioners culturals del nostre vell món. En el nou món del segle XXI també ho faran, només els cal recordar la seva història per a fer-se amb la creativitat que els acompanya i tornar a lluir.

Llibre: La Lluna de paper d'Andrea Camilleri
Pel·lícula: La dolce vita de Federico Fellini
Música: I cuore é uno zingaro de Nada Trio