1.11.2008

Barcelona, objecte de desig

A Barcelona se l'anomena la gran encisadora perquè deixa embadalits a tots els que hi passen.
Sembla que els nostres responsables polítics han fet una crua interpretació d'aquest encís i estan fent un gra massa.
El cul·lebrot de les infraestructures, amb que ens estan omplint els dies no deixa de sorprendre'ns. A les escandaloses aturades del servei de Rodalies, o la gestió de l'aeroport del Prat, s'afegeix l'AVE de mai arribar, i concretament en aquest moment, el túnel per on ha de passar per sota Barcelona, en la seva connexió cap a França.

En la decisió de fer passar l'AVE per sota el centre de Barcelona, el PSC està molt sol, i la resta de partits inclosos els de l'oposició miren a un altre costat, oblidant les seves pròpies promeses; és més, semblava que inclús el PSOE el deixava de banda (en el sopar de l'aniversari del Rei, el president Montilla i el president Rodríguez Zapatero se les van tenir sobre el tema), per això el germà del Conseller Nadal, casualment director d'El Periódico, fa dimecres una portada i un editorial que enrojolen Magdalena Àlvarez; tot plegat fa que ni tan sols en l'esperada comissió Govern espanyol-Generalitat sobre Rodalies de dijous no s'arribi a cap acord i les espases en alt...arribats a divendres el Consell de Ministres ens sorprèn acordant concedir l'adjudicació del túnel la setmana vinent, ràpid com el raig.

On és que es decideixen qüestions tan importants per als ciutadans i per a una ciutat com Barcelona? com poden tenir tanta poca alçada moral i professional uns polítics que s'omplen la boca d'amor per Catalunya? com pot ser que tots plegats, sense deixar ni un, posin per davant els seus interessos electorals i subscriguin pactes pre i post votacions, que anul·len lleis i decissions tècniques?
Barcelona es mereix alguna cosa més que ser la penyora d'unes eleccions, actuarem en conseqüència?

Llibre: La gran novel·la sobre Barcelona de Sergi Pàmies
Pel·lícula: En construcción de José Luis Guerín
Música: Automatic imperfection de Marlango

Etiquetes de comentaris: ,

5 Comments:

Blogger Artur said...

Tens raó en tot el que has exposat. Barcelona encisa perquè ha estat, durant molts anys (jo diria que des de l'Exposició Universal que tant bé tracta Eduardo Mendoza a "La Ciudad de Los Prodigios") capdavantera en innovació, en pensament, en treball i en esforç.

La davallada dels darrers anys ve donada per la deixadesa i malastrugança en els governants que tenim. Han oblidat que per vèncer s'ha de convèncer i la millor manera de convèncier és ser eficaç i eficient. El que diuen gestió, omplint-se la boca i babejant, és un criteri empresarial d'aconseguiment d'objectius. Heu vist mai algun polític acomiadat per manca de cumpliment d'objectius?: No. La responsabilitat dels dirigents és deixar de ser dirigents si no fan el que han dit que farien. Així van les empreses i així segueixen funcionant. Si vols canviar els mobles del menjador i la tenda no te'ls porta quan te'ls ha de portar, no compraràs més allí. Això és la inexorable llei del mercat i la política no ha d'estar exenta de seguir-la.

9:44 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
a més, en el mercat, en el comerç, hi ha lleis no escrites de respecte al client, de no faltar a la paraula donada, de tenir clar que el servei és el primer que s'ha de respectar; en canvi, a la política sembla que s'han perdut les formes; i això només serveix per perdre en eficàcia i en servei. Com pot ser que ningú sigui conscient de les dades que una ullada a l'hemeroteca ens proporciona? només en dates d'arribada de l'AVE en portem tota una col·lecció sense que ningú arribi a ser capaç de respectar l'acordat...no tenim el servei que ens mereixem, però hauríem de pensar en quin és també el nostre paper com a ciutadans en tot plegat.
Salut

4:41 p. m.  
Blogger trubies said...

[...] "el germà del Conseller Nadal, casualment director d'El Periódico..."

"Casualment"...JE ;).

6:04 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Trubies,

he posat "casualment" tal i com l'entens..només em mancava el JE! que tu has posat ara...perquè no em puc creure que entre germans, al dinar del diumenge no s'ho expliquessin oi?

una abraçada

9:58 a. m.  
Blogger trubies said...

Gràcies per l'aclaració, Trina!

Doncs llavors, deixem-ho en *casualment* (je...) una abraçada!

2:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home