Barcelona, objecte de desig

A Barcelona se l'anomena la gran encisadora perquè deixa embadalits a tots els que hi passen.
Sembla que els nostres responsables polítics han fet una crua interpretació d'aquest encís i estan fent un gra massa.
El cul·lebrot de les infraestructures, amb que ens estan omplint els dies no deixa de sorprendre'ns. A les escandaloses aturades del servei de Rodalies, o la gestió de l'aeroport del Prat, s'afegeix l'AVE de mai arribar, i concretament en aquest moment, el túnel per on ha de passar per sota Barcelona, en la seva connexió cap a França.

En la decisió de fer passar l'AVE per sota el centre de Barcelona, el PSC està molt sol, i la resta de partits inclosos els de l'oposició miren a un altre costat, oblidant les seves pròpies promeses; és més, semblava que inclús el PSOE el deixava de banda (en el sopar de l'aniversari del Rei, el president Montilla i el president Rodríguez Zapatero se les van tenir sobre el tema), per això el germà del Conseller Nadal, casualment director d'El Periódico, fa dimecres una portada i un editorial que enrojolen Magdalena Àlvarez; tot plegat fa que ni tan sols en l'esperada comissió Govern espanyol-Generalitat sobre Rodalies de dijous no s'arribi a cap acord i les espases en alt...arribats a divendres el Consell de Ministres ens sorprèn acordant concedir l'adjudicació del túnel la setmana vinent, ràpid com el raig.

On és que es decideixen qüestions tan importants per als ciutadans i per a una ciutat com Barcelona? com poden tenir tanta poca alçada moral i professional uns polítics que s'omplen la boca d'amor per Catalunya? com pot ser que tots plegats, sense deixar ni un, posin per davant els seus interessos electorals i subscriguin pactes pre i post votacions, que anul·len lleis i decissions tècniques?
Barcelona es mereix alguna cosa més que ser la penyora d'unes eleccions, actuarem en conseqüència?

Llibre: La gran novel·la sobre Barcelona de Sergi Pàmies
Pel·lícula: En construcción de José Luis Guerín
Música: Automatic imperfection de Marlango