Democràcies de mentida?

Les notícies internacionals només ens mostren fracàs darrera fracàs de les democràcies del Tercer món (no m'agrada l'eufemisme països en vies de desenvolupament) : Kenya amb les eleccions més violentes que es recorden; candidats com Zuma, del principal partit sudafricà, que està acusat de corrupció i es presenta a les eleccions; assassinat d'un diputat i atemptat a Sri Lanka o els continuats atemptats a Iraq o la vida insofrible a Palestina.
Per acabar-ho d'adobar a Pakistan tindran un equip d'Scotland Yard per a investigar el magnicidi de Benazir Buttho, perquè sembla que allà no se'n surten.
Haurien d'aturar-se a pensar en com s'han fet les descolonitzacions a Àsia i a Àfrica, on es van crear països del no res com Pakistan, i on les metròpoli encara compten amb una influència tan gran que no es poden generar sistemes de desenvolupament propis perquè el control econòmic encara és exterior lligat a oligarquies internes que se n'aprofiten. Allò que no es permès a la City londinenca, és perfectament factible a la capital de Kenya o a Islamabad.
Llavors, de què estem parlant? de terroristes que assassinen aquells que proposen democràcia com Benazir Buttho? o de grups de pressió que no estan disposats a creuar la línia de la democràcia perquè perdrien el poder i els guanys?
Realment els grans líders occidentals tenen cap interès en generar democràcies reals al Tercer món?
Senzillament crec que no; que, ans al contrari, només generen cortines de fum com la desgraciada tornada de Benazir Buttho a Pakistan, per a fer veure que ells, els incombustibles líders mundials, estan per la democràcia.
Una mentida més en aquest món líquid que s'alimenta de sang i petroli.

Llibre: La carretera de Cormac McCarthy
Pel·lícula: Die Stille vor Bach de Pere Portabella
Música: Polly come home de Robert Plant i Alison Kraus