1.07.2008

2008, any d'eleccions

Fa uns dies, apostava per Obama en un post sobre democràcia; encara no es coneixien els resultats d'Iowa, que han estat aclaparadorament del seu costat, i han deixat Clinton en una tercera posició decebedora. Deia que em seduïa més el discurs d'Obama que el de Clinton, tot i reconèixer el valor de veure una dona arribar a la presidència del país més important del món. El missatge de canvi que propugna Obama és renovador i presenta davant l'electorat una imatge de netedat, allunyat dels escarafalls de la White House que arrossega Clinton, des del mandat del seu marit. Penso que Obama té totes les de guanyar i si les coses no canvien gaire, serà el proper president dels EUA, si es que no l'assassinen abans, com diu Castells en un article publicat a La Vanguardia.

No és tant clar en canvi, el resultat per a Espanya i les eleccions del 9-M. Els rèdits que pot aportar Zapatero no són clars, tot i ser el que governa en aquest moment i el paper de Rajoy és dur perquè si no guanya aquestes, ja se'n pot acomiadar.
Les enquestes donen un empat tècnic i les posicions de sortida són molt igualades perquè tots dos grans partits es disputen pràcticament el mateix sector sociològic, el centre i hauran de fer un dur esprint per a ser els guanyadors.

Algunes diferències entre els EEUU i Espanya:
- Els caucus, procediments d'elecció dels candidats nord-americans que són tant importants com la pròpia elecció a la presidència, mentre aquí s'ho maneguen als restaurants de torn.
- La claredat en la recaptació de diners que els candidats utilitzen per a la campanya, que fa que siguin els think thank els que generin opinió i no el pagador de torn, com ho seria aquí qualsevol empresari que deixa anar els diners sense control.
- El paper dels mitjans de comunicació, molt més obert allà que aquí. Hi ha un feina pendent de renovació dels mitjans a casa nostra que cal fer, no és suficient amb la rentada de cara que es va fer fa pocs mesos, cal que es repensi el paper dels mitjans en el context general com a generadors d'opinió.
I sobretot, els nord-americans tenen una visió eclèctica de la política que facilita la comprensió del missatge; no en va són al país més mediatitzat on Hollywood té un paper clau en la identificació dels votants. En canvi, aquí el posicionament de la industria cultural, especialment cinema o televisió, no és capaç de generar trets identitaris; és més, deixant de banda la qualitat més que dubtosa de molts programes i pel·lícules, el que hi ha és una lluita a mort per l'espai àudiovisual que no reverteix en la millora del producte.
Les espases estan en alt i la carrera només ha fet que començar.

Llibre: La batalla de Walter Stamm de Melcior Comes
Pel·lícula: This is England de Shane Meadows
Música: Patience de Take That


Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

Blogger MEZQUETILLASVK said...

Bon dia Trina.

Celebro tú optimismo de cambio y lejos de pretender lenzar un jarro de agua fría aquí te dejo un artículo de Rebelión. No soy especial amiguito de este medio, pero contrastar siempre es saludable.

Rebelion. El régimen post Bush, un pronóstico

En este preciso momento histórico en el que las ideologias parecen estar escondidas en el hiperespacio y el pragmatismo económico marca nuestro presente y futuro. El humanismo o el sentido social de la economía debiera ganar terreno.

En cualquier caso debieramos entrar en un escenario de evolución democrática. Con ello me refiero que reconociendo el papel que ha tenido la democracia representativa debieramos dar inicio a una democracia participativa.

Por darte un ejemplo no estaría demás un referendum sobre el Nuevo Tratado de la UE.

www.FirmasOnline.com - Petici�n de un refer�ndum sobre el nuevo Tratado Europeo

Un enorme saludo.

1:21 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Mez,
tienes razón, pero quiero creer que hay algunas razones todavia para defender posturas que revalorizen la democracia. Estoy también de acuerdo con el proceso que tendríamos que seguir hacia la democracia participativa, pero pienso que tenemos mucho camino que recorrer todavía, fíjate en el tema del caucus por ejemplo, aquí en España no he mos llegado ni a eso..
Gracias por los enlaces, como siempre,
un abrazo

1:33 p. m.  
Blogger Artur said...

Tal com dius, la transparència, a l'igual que l'elecció de candidats, és una de les activitats electorals que hauríem d'aprendre dels EEUU. Malgrat que EEUU és un país constantment sotmès a la crítica, té una sèrie de de conductes democràtiques que, encara que podrien semblar anacròniques, són molt més democràtiques, encara que alguns les qualificarien de "populistes" o demagògiques.

Ja coneixem què passa quan els governs guanyadors no es forgen a les urnes sinó als despatxos: creen malastrugança i decensís al ciutadà. El sistema americà no està tergiversat per tecnòcrates ni politòlegs ni funcionaris, és molt més senzill, és a dir, popular.

12:18 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
per això cal que ens emmirallem en allò que funciona, encara que sigui en els denostats EEUU; que encara que es van copiar la seva democràcia dels europeus, han sabut adaptar-la a situacions molt actuals i fer-la creïble per al ciutadà, que sembla que en aquestes eleccions torna a estar interessat pel joc polític, per això les grans participacions en els caucus...això és democràcia...
salut

1:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home