2008, any d'eleccions

Fa uns dies, apostava per Obama en un post sobre democràcia; encara no es coneixien els resultats d'Iowa, que han estat aclaparadorament del seu costat, i han deixat Clinton en una tercera posició decebedora. Deia que em seduïa més el discurs d'Obama que el de Clinton, tot i reconèixer el valor de veure una dona arribar a la presidència del país més important del món. El missatge de canvi que propugna Obama és renovador i presenta davant l'electorat una imatge de netedat, allunyat dels escarafalls de la White House que arrossega Clinton, des del mandat del seu marit. Penso que Obama té totes les de guanyar i si les coses no canvien gaire, serà el proper president dels EUA, si es que no l'assassinen abans, com diu Castells en un article publicat a La Vanguardia.

No és tant clar en canvi, el resultat per a Espanya i les eleccions del 9-M. Els rèdits que pot aportar Zapatero no són clars, tot i ser el que governa en aquest moment i el paper de Rajoy és dur perquè si no guanya aquestes, ja se'n pot acomiadar.
Les enquestes donen un empat tècnic i les posicions de sortida són molt igualades perquè tots dos grans partits es disputen pràcticament el mateix sector sociològic, el centre i hauran de fer un dur esprint per a ser els guanyadors.

Algunes diferències entre els EEUU i Espanya:
- Els caucus, procediments d'elecció dels candidats nord-americans que són tant importants com la pròpia elecció a la presidència, mentre aquí s'ho maneguen als restaurants de torn.
- La claredat en la recaptació de diners que els candidats utilitzen per a la campanya, que fa que siguin els think thank els que generin opinió i no el pagador de torn, com ho seria aquí qualsevol empresari que deixa anar els diners sense control.
- El paper dels mitjans de comunicació, molt més obert allà que aquí. Hi ha un feina pendent de renovació dels mitjans a casa nostra que cal fer, no és suficient amb la rentada de cara que es va fer fa pocs mesos, cal que es repensi el paper dels mitjans en el context general com a generadors d'opinió.
I sobretot, els nord-americans tenen una visió eclèctica de la política que facilita la comprensió del missatge; no en va són al país més mediatitzat on Hollywood té un paper clau en la identificació dels votants. En canvi, aquí el posicionament de la industria cultural, especialment cinema o televisió, no és capaç de generar trets identitaris; és més, deixant de banda la qualitat més que dubtosa de molts programes i pel·lícules, el que hi ha és una lluita a mort per l'espai àudiovisual que no reverteix en la millora del producte.
Les espases estan en alt i la carrera només ha fet que començar.

Llibre: La batalla de Walter Stamm de Melcior Comes
Pel·lícula: This is England de Shane Meadows
Música: Patience de Take That