L'economia que ens refreda

Ara que ens havíem acostumat a ser propietaris, a pagar una hipoteca dura però sostenible perquè els interessos eren baixos, comencen a avisar-nos de que això de les hipoteques a aquests percentatges no s'aguanta per enlloc perquè tenim la bombolla immobiliària que desequilibra la borsa i darrera d'ella, tos plegats.
Era massa bonic per ser veritat.
L'euro i tot el que ha comportat, ens ha fet més rics però alhora més depenents. L'estalvi de les famílies ha baixat significativament en els darrers anys mentre el consum a crèdit ha pujat d'allò més. Viure ara per deure demà.
El director general de La Caixa, Joan Maria de Nin, s'ha deixat caure fent unes declaracions que volen justificar l'injustificable. Les hipoteques pugen i els percentatges de diners a disposició són molt menors, cuirassant les condicions que posen als seus clients per no trobar-se amb impagats, segons ells, com a EEUU i les seves hipoteques-escombraria.

Mentre les previsions dels governs espanyol i català, van a la baixa, pel creixement i el pib, el cru es posa pels núvols, a 100 dòlars el barril de brent, i els cereals, que són controlats per intermediaris, són emmagatzemats i deixats anar al mercat per treure'n el major profit. Tot molt legal però no gaire net.

Deixar la riquesa en mans del mercat exclusivament està demostrat que no acaba de funcionar, com no ha funcionat mai en la història l'intervencionisme estatal al cent per cent. Per tant, no caldria fer una revisió de les polítiques dels bancs nacionals?
No caldria revisar les estratègies del Banc Mundial? No voldria pensar que l'intervencionisme només serveix per a cobrir les bombolles de les grans empreses, mentre els ciutadans hipotecats i endeutats, veuen com se'ls gelen les esperances amb aquest refredament de l'economia que ens arriba.

Llibre:Emprendiendo hacia el 2010 de Pedro Nueno
Pel·lícula: El destino de Nunik dels Germans Taviani
Musica: Azurro d'Adriano Celentano