1.10.2008

L'església d'uns quants

La presència de la religió en el context de la societat esmena moltes de les premises d'organització estructural. Les grans religions han estat sempre elements clau en el desenvolupament estructural de les societats, però no sempre han estat a l'alçada de les circumstàncies socials i històriques.
De fet moltes de les grans guerres mundials es deuen a la intervenció de l'estructura eclesiàstica, siguin la cristiana o la musulmana, per posar dos exemples. I en aquesta tessitura és que el món globalitzat de la nostra societat actual obté dels grups religiosos actuacions que es contradiuen amb el que l'organització de l'estat promou.
És el cas de l'Esglèsia Catòlica a Espanya que històricament s'ha posicionat en el bàndol més reaccionari de l'espectre polític, fent costat als grans reis absoluts en un primer moment, o arribant a la creació de la Inquisició fins al suport que la dictadura franquista i tot el seu aparell va tenir per part de l'Església en l'Espanya del segle XX.
Les restes d'aquesta història són les manifestacions de l'aparell catòlic més alt, arquebisbes i bisbes, proclamant la fi de la democràcia o de la institució familiar si continua l'esquerra en el govern i les lleis com la de l'avortament o la del matrimoni gai. És el cinisme i la mentida portats a l'extrem de la utilització política.

No és ètic , ni tan sols cristià, que alguns s'arroguin el dret a decidir per tots, que no reconeguin la competència d'un govern democràticament elegit, ni les lleis aprovades en seu parlamentària per la majoria dels representants del poble.
Que aquesta utilització, junt amb la manca de respecte de la seva emissora de ràdio COPE, no siguin penalitzades pel propi Vaticà diu molt poc de la capacitat de l'estructura catòlica per a ser conseqüents amb els seus propis postulats.
La decisió d'uns pocs no pot ser mai llei per a la majoria, i aquesta Església catòlica que no ha sabut ni permetre un partit amb veritables tendències democratacristianes a Espanya, com a la resta d'Europa, haurà de fer-s'ho mirar.

Llibre: La Biblia d'autors diversos
Pel·lícula: No country for old men dels Germans Cohen
Música: Suite nº 1 Allemande de Bach en versió de Rostropovich

Etiquetes de comentaris: ,