Eleccions 08 - III : Les llistes

Paradoxalment sembla que la dita "qui no plora no mama" no li ha servit de res al Sr Gallardón, alcalde terminal de Madrid, per aconseguir anar a les llistes del PP a les Corts. La seva demanda clara de ser al costat de Mariano Rajoy per ser recanvi a la presidència del Govern si l'altre s'estavella, ha topat amb la Dama de ferro Esperanza Aguirre (que com el seu nom indica, és la còlera de Dios personificada...). No és casual la negativa a Gallardon, es percep una jugada mestra per encaminar Espe al govern i Ana Botella a l'alcaldia de Madrid, qui millor?... La ma de Jose Maria Aznar està clarament al darrera de totes les jugades peperes d'aquesta setmana, Pizarro inclòs. No serà que Jose Mari troba a faltar el cuquet del poder real i retornarà?...

De fet, la confecció de les llistes a les eleccions espanyols, i catalanes també, peca de certa deficiència inicial. Els candidats no han de demostrar res davant la ciutadania, només ha d'estar ben situats dins de l'estructura del partit, i ser amics de l'amo per obtenir un bon lloc que asseguri la cadira al congrés o al senat, de manera que una vegada tenen això, no cal pensar en tenir currículum, formació, capacitació per al càrrec i tot allò que demostra la validesa d'un bon responsable polític.
Per posar un exemple, Barack Obama ha tingut una carrera brillant a la Universitat i ha demostrat vàlua sobrada en gestió i responsabilitats diverses, per anar finalment casa per casa als caucus per obtenir la nominació.

A casa nostra la partitocràcia ens impossibilita aquest sa joc democràtic nord-americà i assistim a les cruentes lluites entre amos i serfs com la que han protagonitzat Gallaradon, Rajoy i Aguirre. El problema és que serà difícil canviar una norma que només poden tocar aquells a qui beneficia, o potser no?

Llibre: L'amant de Bolzano de Sandor Marai
Pel·lícula: Into the wild de Sean Penn
Música: No one d'Alicia Keys