1.13.2008

Eleccions 08 - I : Educació

Com que tots plegats ja estem en pre-campanya electoral, a partir d'avui aniré fent una sèrie de posts sobre la campanya de les generals del 9-M. La consciència de ser partícep del joc de la democràcia s'ha de demostrar posant en qüestió el que diuen els líders. No podem deixar-los sols i després anar a reclamar.

Estaríem d'acord en que l'educació i la sanitat serien les que necessiten de més inversió pública justament perquè són intrínsecament serveis públics.
De fet, si parlem d'educació, els successius informes PISA han demostrat que els països que tenen èxit en les seves polítiques educatives, tenen uns professionals molt ben pagats i ben considerats a nivell universitari, amb notes de tall altíssimes per a la carrera. Res a veure amb el que passa a casa nostra, on darrerament s'està fent entrar al sistema educatiu a qualsevol amb un títol i que estigui disposat a passar 5 hores a dins una classe.

En canvi, el que estic sentint als candidats sobre l'educació és que el consideren un tema clau i per passar acte seguit a tirar-se els trastos pel cap, tirant de veta dels temes més absurds com el que va fer l'ex-president Aznar a Barcelona fa uns dies, cridant el fantasma de l'ensenyament del castellà a Catalunya, mentre els altres partits es dediquen a contestar aquesta bajanada, oblidant el més important: dir-nos com s'ho faran per solucionar el greu problema educatiu.

Per a un plantejament seriós sobre educació cal que ens contestin sobre:
- la modificació real de les carreres universitàries que porten a l'educació (seguin l'aplicació Bolonya)
- l'augment significatiu dels sous dels professionals
- l'adequació real dels currículums a les necessitats dels alumnes

Si tot plegat s'omplen la boca de xecs per al totxo com la panacea de la joventut, no han pensat que prèviament aquests joves han de tenir la formació adequada per a ser algú a la vida? o és que en realitat tornem a subvencionar el totxo que els ha salvat l'economia fins ara? ai que no saben ni de quin coneixement parlem!


Llibre: The responsibility of intellectuals de Noam Chomsky
Pel·lícula: Away from her de Sarah Polley
Música: J'ai deux amours de Madeleine Peyroux

Etiquetes de comentaris: , ,

6 Comments:

Blogger trubies said...

Estic d'acord, però els partits que es troben en la oposició no tenen perquè dir-nos "com s'ho faran per solucionar el greu problema educatiu", perque, ara per ara, no depén principalment d'ells. Seria interessant que ens ho diguessin, primerament, els actuals governants, no creus? :).

De totes maneres, si li preguntessim directament a Duran i Lleida com s'ho faria per solucionar-hp (el problema ediucatiu) n'estic segur que de propostes viables no li falten. Només cal tenir poder per portar-les a terme. Salutacions cordials.

6:02 p. m.  
Blogger Bargalloneta said...

Trini, estic totalment d'acord amb el post d'avui.
Sembla que el tema educatiu només interessa als polítics quan arriben les eleccions i després quan ja estan a la poltrona , "si te he visto no me acuerdo" i ho expresso en castellà perquè s'entengui millor.
A part de la modificació, l'augment significatiu del sou i l'adequació dels currículums jo encara afegiria un altre tan o més important com és el "currículum" dels docents , ja que amb l'entrada de la sisena hora he vist coses increïbles i no és que dubti de la professionalitat d'aquests docents però algú podria explicar-me que fa un llicenciat de física a P3?

7:25 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Trubies,

d'acord amb tu, però aquest era un post sobre les propostes de la campanya i sobre el que ens "venen" per votar-los, per tant per això incloc a tothom. De tota manera, Duran Lleida, i la seva coalició han tingut responsabilitats de govern a Catalunya durant molts anys, penso que alguna responsabilitat també han de tenir, en la situació actual...Saps que passa que tots s'omplen la boca d'educació, educació, educació...i després és la gran oblidada dels pressupostos...per exmeple..
Gràcies Trubies!

Mònica,

ja saps que estem absolutament d'acord, no penses que la primària s'està secundaritzant amb aquesta sisena hora?
petó

9:51 a. m.  
Blogger trubies said...

Bueno, intentaré ser objectiu, tot i que pel que fa a política no ho puc ser gaire docns ja deus saber que simpatitzo (indisimuladament, si vols :)) amb CiU. Si fem balanç de situació, és a dir: quina era la situació de l'educació en el moment de la retirada política de Jordi Pujol, al final de la seva etapa de Govern, i mirem d'establir una comparativa de resultats amb la situació actual, arribarem a la conclussió que CiU només és responsable de la situació en que es trobava el sector educatiu ABANS de l'arribada del Tripartit, i no ho és pas de la paulatina degradació del sistema educatiu a Catalunya: [...]"Res a veure amb el que passa a casa nostra, on darrerament s'està fent entrar al sistema educatiu a qualsevol amb un títol i que estigui disposat a passar 5 hores a dins una classe".

M'agradaria subratllar la importància de distingir els governants (que no exclussivament polítics) dels polítics que es troben a la oposició. Res més que això. Les responsabilitats pels *dessastres* que es deriven de la ineficàcia política sel's aniran passant els uns als altres, però aquest és el seu joc, dels polítics i governants, no pas el meu...no pas el nostre ;).

Una altra modalitat dels governants: atribuïr-se medalles pels èxits dels altres. Em va agradar especialment Artur Mas quan va ser capaç d'admetre públicament "tres coses ben fetes pel Govern del Tripartit". Ho va fer al programa 'Tinc una pregunta per a vosté'.

D'altra banda, podem esperar asseguts que algun governant actual sigui capaç de reconèixer una sola cosa ben feta pel Govern de CiU: he sentit educació?

:-)

2:24 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Aquest l'Aznar, és com un calamar deixant anar la tinta, però una cosa se li ha de reconeixer, ja que el seu candidat, en Marià, fa figa, sap escollir el millor moment per entrar en la campanya i estalviar-li unes quantes garrotades.

Salut i € Trina

8:14 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Trubies,

l'educació, com el sentit comú, tendeixen a desaparèixer en el context del poder.. no sé que ho fa...però el que si que sabem és que tots hi perden el cul per ser-hi; uns més que d'altres és clar...i en formació, està clar que aquells gaudien de més formació que aquests, tots aquests...potser està en línia amb els resultats PISA...

salut


Eduard

fins que el calamar es converteixi en tauró i es mengi el Marià...que és el que farà..

una abraçada

7:52 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home