2.21.2008

Seguiment de la Campanya

Hi ha molts formes de seguir una campanya electoral.
Està clar que el suport que més innova és la xarxa: webs, blocs, twitter, facebook..et altrii es veuran inundats d'informació i d'opinió per a totes les tendències.
Vull assenyalar però que s'estan donant algunes formes de seguiment que s'aproximen als personatges d'una manera més emocional, més pròxima, són la darrera frontera de la campanya: els escriptors o cineastes que fan una creació literària del seguiment que fan d'un candidat. Veritablement la política-emoció.

Ettore Scola farà un seguiment del candidat Veltroni durant la campanya italiana per a les eleccions al parlament de Roma, que li permetrà fer una pel·lícula del candidat que sembla que compta amb millors possibilitats, tot i que dir això, a la política italiana és aventurar-se molt.
Però el gran exemple va ser el de Yasmina Reza que ha publicat el llibre L'Alba, la tarda o la nit, escrit a partir del seguiment que va fer de Nicolàs Sarkozy, que és el president que està convertint la política-emoció en la seva forma de fer política. Les portades de premsa rosa, ja no són les úniques que parlen de la vida personal de Sarko, i ell, ufanós, en fa ús....
Aquí, no hem tingut encara una creació de política-emoció com aquestes, alguna entrevista llarga i fotos de les dones dels candidats regant els geronis i poca cosa més. Quan tinguem un Cor de la ciutat del nostres candidats estarem realment a la page quant a campanyes electorals es refereix, mentre ens haurem de conformar amb la tensió induïda, uns posters pseudo-tarantinians i les picabaralles de notaris....Aquesta nit comença la campanya, que vagi de gust...

Llibre: El alba, la tarde o la noche de Yasmina Reza
Pel·lícula: C'eravamo tanto amati d'Ettore Scola
Música: Quelqu'un m'a dit de Carla Bruni

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

Blogger saltenc said...

Sarkozy, al tanto, recordem que França de tota la vida ha estat pro-Serbia i avui sota el seu mandat França ha donat el vist i plau a l'ndependència de Kosovo.

2:34 p. m.  
Blogger MEZQUETILLASVK said...

¿ política-emoció ? Obama tirá de ella e incluso Hillary ha tenido que tirar de ella. El PP habla de corazón y como no zapatero tiene momentos de conexión con la ciudadania a través de emociones muy profundas y reconocibles. Sin embargo, el contacto con el poder castra definitivamente una relación natural y empática.

El marketing se masca en las campañas.

5:58 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Saltenc,

Sarko és un llamp de la política, estarà sis anys, els que els permet la llei, en treurà tot el que pugui, farà el que vulgui, i deixarà una petjada voluble...s'haurà d'estar al cas...
una abraçada

Mez,
política-emoció és allò alguns ja feien al Foro romà...i que d'altres han descobert ara...el quid està en com la fem servir...s'ha de ser molt bon polític per a fer una bona política-emoció....
una abraçada

7:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home