2.09.2008

Quatre mesos, tres setmanes i dos dies

4 luni, 3 saptamani si 2 zile és el títol en romanès de la pel·lícula que vaig veure ahir nit als Icària. Mentre anava veient la cinta anava sentint al cos aquelles punxades que només el cinema fet amb rigor i coherència poden transmetre. És un cop a l'estómac que et deixa clavat al seient fins que els ulls de la protagonista, Otília, et miren impertèrrits i adolorits, en el darrer plànol.
El director Cristian Mungiu ha volgut expressament fer una peli fosca, dura, centrada en poquíssims personatges, quasi sense banda sonora i amb dos colors bàsics i dos d'accessoris: el blanc i el negre, amb el verd, el vermell.
Transcorre a la Romania del final de Ceaucescu, on una noia estudiant ha d'avortar i la seva companya d'habitació a la residència d'estudiants és la que l'ajuda en el tràngol acompanyant-la a l'hotel on un home li provocarà l'avortament.
En la línia d'altres pel·lícules com La vida dels altres o Fraulein, aquesta pel·lícula sòbria i dura, ens mostra un retall de la vida a les societats comunistes, endogàmiques de tristor i control de l'individu que arriba a l'exasperació en les dones. El paper d'Otilia, interpretat per Annamaria Marinca, l'amiga que ajuda l'embarassada, ens presenta davant dels nostres ulls l'amistat com a estri imprescindible en una societat malalta de control i de mancances de tot tipus, front l'absoluta indiferència de la resta de personatges.
Absolutament recomanable, tant pel tema que desenvolupa com per la clarividència d'aquest director al qual haurem de seguir, aquesta pel·lícula és també un estimulant regal que ens allunya de les edulcorades propostes de Dreamworks...una altra cultura és possible, i els films dels antics països de l'est ens ho estan recordant.


Música: It's oh so quiet de Bjork

Etiquetes de comentaris: , ,

6 Comments:

Blogger Bargalloneta said...

Trini,
veig que aquest cap de setmana hem anat a veure pel.lícules crues i reals (jo he vist La soledad), difícils a vegades de veure però crec també necessàries. Són d'aquelles cintes que et donen un cop de puny en tota la cara i et fan reaccionar , històries que al cap dels dies segueixes recordant-les per què tant impactat de tal manera que no pots oblidar-les...
Aquesta és la màgia del cinema i sobretot de les petites històries que t'expliquen la vida quotidiana que no podem oblidar perquè existeixen.
És una de les cintes que tinc pendent però és que ara, en plena època d'Oscars no dono a l'abast!! però si tu la recomanes, la poso de les primeres de la llista, després de Sweeney Todd, que desitjo veure ja!!! ai!!! que llarga serà la setmana!!!

5:51 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Mònica,

exacte, aquest és el repte, veure totes les pelis que volem i tenir el temps per fer-ho...
petonets

9:05 a. m.  
Blogger Dessmond said...

Ostres, el tema de l'avortament a la Romania de Ceaucescu ha de ser un tema dur i una pel·lícula dura de pair. Ara, també és això el bon cinema.
A mi me n'han parlat molt bé d'una altra que es diu "Juno". Hi ha una jove estudiant embarassada, però el context és radicalment diferent. M'han dit que és intel·ligent la pel·lícula i veig que ara també està nominada a algun Òscar.

11:11 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,
t'han enganyat amb Juno; és una pel·lícula mentidera que tracta el tema de l'embaràs en joves com una banalitat. La peli romana va estar presentada pel seu país als òscars estrangers i els americans no l'han escollit, per massa real i per massa bon cinema en comparació amb aquesta que dius, que perquè és seva i és el seu model de cinema, és la que finalment concursa. No tenen ni punt de comparació, és més, jo m'he sentit ofesa i decepcionada de veure Juno després de veure Quatre mesos...és el que jo penso, potser cal que cadascú vegi les pelis i opini però el realisme, l'honradesa, la brutalitat amb que està feta Quatre mesos ultrapassa de llarg la burda pel·lícula americana...
Salut i cinema!

3:33 p. m.  
Blogger Bargalloneta said...

Ahir la vaig anar a veure.

Sense paraules, quan em recuperi potser poso algun comentari més

10:38 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Monica,
espero el comentari pero ja...

10:21 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home