El blanc i el negre
El neguit pels resultats de les eleccions es posa de manifest quan s'ha de treure els ex-presidents per donar suc a la campanya. Alguns ho fan de motu proprio d'altres a cor que vols, però són ells els que poden posar el respectable dempeus. Què cabrons!
La demanda de vot en blanc del president Maragall arriba amb una diatriba de tot allò que no funciona a Catalunya, que no es veu en les propostes dels diferents partits i que necessita d'una sotragada, que segons Maragall només podria donar el nou partit que ell promou, el Partit Català d'Europa, tot plegat publicat a La Vanguardia.
El president Pujol parlà poc després dels "apòstols que defensen el vot en blanc" en el mateix diari, posant de manifest que CiU està molt necessitada del vot de tothom, i més quant el PSC sembla anar de la ma de l`èxit, ajudat pel PP i els seus estirabots.
Dues consideracions: votar en blanc és una opció democràtica i legal, que posa als candidats davant el mirall de la seva pròpia inconsistència. El vot en blanc ha estat eina de l'esquerra per a posar de manifest la necessitat de trencament, de fer anar més enllà a aquells que encotillats pel sistema, han perdut la capacitat d'innovar.
D'altra banda, cal tenir clar que el vot en blanc, com a vot útil, normalment afavoreix les posicions dels grans partits, siguin de dretes o d'esquerres, perquè recauen estadísticament en benefici dels que més en tenen. Lògiques doncs les posicions enfrontades dels dos presidents, tots dos, mal que li pesi a algú, treballen per als seus.
Cal però tenir en compte que els vots a Catalunya, són doblement importants i que una nació sense estat, que s'esmerça a ser algú en la globalitat ha de fer-se notar en totes les situacions, especialment en les convocatòries electorals. No en va, a Catalunya tenim més joc democràtic i més partits, justament per la pròpia idiosincràsia del lloc. Penso que cal anar a votar i cal fer-ho a una opció, la que tingui cadascú perquè cal fer notar que i qui som, especialment en el context d'aquestes eleccions, sinó després estarem abocats a la realitat líquida que ens ofega.
Llibre: La casa de los encuentros de Martin Amis
Pel·lícula: La soledad de Jaime Rosales
Música: Ma che freddo fa de Nada Trio
Etiquetes de comentaris: política
5 Comments:
Mez,
ma sabe mal que no vayas a votar, creo sinceramente que tenemos que hacerlo, de verdad; recuerdo lo difícil que lo tuvieron nuestros abuelos y nuestros padres en la dictadura para poder posicionarse políticamente, como para que ahora nosotros no lo hagamos. Entiendo tu razonamiento, lo creo justo para países con una trayectoria mas larga en democracia, pero creo que 25 años no nos dan para faltar al voto, y especialmente en Catalunya, por la situación específica que vivimos.
De toda manera, contigo me encanta incluso discrepar..gracias por tus comentarios
¿ discrepar ?...jajajaj
Bien pensado es simplemente un voto y la abstención aunque aumentará, no será significativa en los resultados finales.
Evidentemente que el voto es un derecho que en nuestro pais durante décadas ha sido invisible, y desde luego que tengo presente a nuestros padres y abuelos ¿ cómo no ?. Menuda vida les toco vivir.
Tan solo espero que gane quien gane no lo haga por mayoria absoluta y que la conciencia ciudadania crezca en el afan de construir una democracia participativa.
...:-)
Si, estic d'acord, Catalunya avui més que mai necessita que el poble respongui amb una opció catalana, Encara puc recordar les paraules del nostre President queixantse de que en aquest país s'ha mirat l'dentitat i no s'ha gestionat, un sentiment que reflecteix sota quines mans es troba avui una nació de les nostres característiques.
Estem perdent cada dia més i més pistonada, fins i tot amb la gestió.
Mez,
discrepamos sanamente..jajajaj
i ja sé que tú ets conscient de la història i del que van viure els altres, i per això valoro molt que tinguis aquesta opció, que no és la meva però que respecto..
una abraçada
Saltenc,
el país necessita prendre decisions que són urgents, i no sembla que els responsables siguin capaços...haurem de fer quelcom, no?
una abraçada
Estic radicalment d'acord amb el que dius. El vot en blanc és un miratge. Molt respectable, però un miratge a tots els efectes.
Votar en blanc, pensant en el país, és trist. Respectable, però trist. Però que a tot un president de la Generalitat li agafi aquesta temptació, en fi... . Quina mena de país ha de tenir en el caparronet!.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home