La llengua i Catalunya

La llengua és, altra vegada, bumerang polític de la pre-campanya.
A les estrambòtiques propostes de Ciutadans, s'han afegit els populars, sense enrojolar-se, amb allò tan vist del dret a rebre ensenyament en castellà a les escoles.
Només ens faltaven les escoles-pastera per acabar-ho d'adobar.
No és menor la discussió de la llengua en el context de Catalunya, nosaltres hem basat al llarg de la història la nostra defensa de la identitat fonamentalment en la llengua catalana com a signe de cultura i de progrés.
Els noucentistes varen fer construir les cases del quadrat d'or, les empreses tèxtils de Terrassa i el diccionari de Pompeu Fabra, tot plegat eren eines de defensa d'una nació sense estat que situava la seva identitat en l'empresa i la cultura.
I això ho tenen molt clar els qui volen guanyar les eleccions com sigui, i per això les barroeres declaracions o els videos a Youtube.
Peró hi ha encara un perill més gran per a la identitat catalana i la llengua, i és que tampoc nosaltres ens creguem que és una eina útil, que canviem de llengua com qui canvia de sabata, i que els nostres partits catalans la facin servir també de tapadora de les seves pròpies vergonyes, fent d'infants que es tiren a la cara la responsabilitat de no saber defensar el país com cal.
Crec que hi ha una responsabilitat compartida de tots plegats, especialment del sistema educatiu i de les famílies, en la creació de cultura catalana, de cultura!
No podem entrar en el joc de l'estira i arronsa dels partits espanyolistes perquè no ens en sortirem, és més important que no es facin les escoles-pastera i que les famílies, totes i cadascuna d'elles siguin conscients de la importància de saber llengües, i especialment al del país on viuen.
El model irlandès no és el nostre model, nosaltres, els catalans, hem sabut utilitzar la cultura per a alguna cosa més que per a cantar folklore; només així farem que els nouvinguts, vinguin d'on vinguin, sentin Catalunya com a seva, i que els aprofitats no ens neguin el pa i la sal; sinó, Catalunya no serà el país especial i envejat que sempre ha estat.

Llibre: Diccionari de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra
Pel·lícula: La vida secreta de las palabras d'Isabel Coixet
Música: Orinoco flow d'Enya