2.19.2008

Cuba....libre?


L'anunci de la retirada de Fidel Castro ha estat la crònica d'una sorpresa anunciada.
Després de la malaltia que l'ha tingut a prop de la mort, la recuperació ja es va veure que no rutllava, i el fet de que el seu germà hagi estat el cap visible a partir d'aquell moment, han precipitat els fets.
Aquesta renúncia porta al país a una situació que podria significar l'apertura cap a un sistema polític democràtic i de liberalització econòmica. No serà fàcil.
La situació territorial d'una illa facilita justament l'endogàmia social i política, però a més, el ferri control que ha exercit Castro, des del primer moment de la revolució, ha portat Cuba a una total excepcionalitat que ara podria ser modificada.

Justament per la pròpia dinàmica de l'illa i dels poders externs que se l'han passat de mans a mans, no es pot predir que aquesta renúncia signifiqui cap canvi, ans al contrari podria ser que el control fos més exhaustiu, justament perquè l'amo ja no hi és. Però això només pot significar que el canvi serà brusc i de cop, quan l'economia de l'illa ja no s'aguanti més, amb els petrodòlars de Chávez. Llavors serà quan tothom es llençarà a buscar la part del pastís que li pertoqui. No ho tenen fàcil els cubans.
De fet, Cuba sempre ha estat el caramel dels moviments d'esquerra occidentals, de quan la Revolució Cubana va significar un moviment de llibertat, una tercera via entra els dos blocs sorgits desprès de la Segona Guerra Mundial, i que justament per la mort del Che Guevara i la traïció del propi Castro als objectius inicials, va ser el fracàs més lamentat. Va costar admetre-ho per part dels líders d'esquerres europeus i americans, que tenien en l'illa, el punt de referència del socialisme real. No va ser possible.

He estat a Cuba, he gaudit dels carrers de La Habana, de les seves platges, de l'illa de la Joventut, de la seva gent, i puc assegurar que el record que et queda, desprès de tornar és perenne i excepcional. I també, que la força de Cuba està sobretot en el potencial d'una gent que ha patit massa, i que no pot deixar que els vents de la història tornin a passar una altra vegada, sense aprofitar-los per a les seves veles.
Tot el suport a Cuba.

Llibre: La ninfa inconstante de Guillermo Cabrera Infante
Pel·lícula: Guantanamera de Tomas Gutiérrez Alea
Música: Hasta siempre comandante Che Guevara de Soledad Bravo



Etiquetes de comentaris: ,

7 Comments:

Anonymous Eduard said...

hola Trina.

N'estic mes que segur que el que ha fet que Castro es perpetués en elpoder tots aquests anys ha estat l'obstinació noramericana per enderrocar-lo, aixó l'ha fet mes fort.

L'acceptació de Castro de les seves limitacions fa pensar que l'home està molt pitjor del que ens expliquen i per tant, és qüestió de poc que ens anunciin la seva mort.

Després de Castro, no hi ha ningú capaç de mantenir el règim que ha allargat durant tots aquest anys i l'únic dubte que em queda serà saber si hagués durat tants anys de no haver existit el ridícul bloqueig yanqui.

Qualsevol diictadura és dolenta per definició i per tant qualsevol dictador que la faci possible més i tot, prò no deixa d'ésser un record entranyable, dels meus anys de joventut en el que amb els cabell mes llargs i amb mes utopia un encara éra d'esquerres i s'enmirallava en el "miracle" cubà.

Salut i €

6:52 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard,
totalment d'acord, el viatge que jo vaig fer a Cuba, tot i un desencís reconegut per mi mateixa, va ser la constatació de que alguna revolució, alguna alternativa al que coneixíem, i per als desitjos de molts de nosaltres que al bar de la facultat dissenyàvem el nou món, era el paradís. Realment no ho és, ni ho era..la cançó que he posat en record del Che, té tot el sentit, la seva mort, va ser el principi de la fi de la pròpia revolució...
Una abraçada

9:53 a. m.  
Blogger Dessmond said...

El problema de Cuba és que el règim de Castro ha deixat en inferioritat de condicions als que van quedar-se a l'illa.
Continuar així és insitir en una bogeria que no té sentit. I fer una apertura podria significar una escombrada dels pobres que tan han patit i resistit. Qualsevol cubà resident a Amèrica té un poder adquisitiu infinitament superior a l'autòcton.
Tota aquella revolució, que algú fins i tot suposadament intel·lectual avui gosa lloar, és una gran estafa. I qui no s'ho cregui, que hi vagi.

2:02 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,
ja ho veus, les revolucions només ens poden servir com a fita utòpica; i serveixen, com diu Artur Noguerol, per a aconseguir alguna realitat, per mínima que sigui, que ens permeti avançar...
salut i utopia...

3:39 p. m.  
Blogger MEZQUETILLASVK said...

Hola mis queridos Eduard i Trina.

Eduard:

" N'estic mes que segur que el que ha fet que Castro es perpetués en elpoder tots aquests anys ha estat l'obstinació noramericana per enderrocar-lo, aixó l'ha fet mes fort ". Sin duda, es así y la dialéctica utilizada por EEUU con Cuba ha sido muy útil para ambos.

Trina:

Si Cuba debe ser el modelo referencia de la " izquierda ", lo llevamos claro. Hoy por hoy no hay alternativa al modelo neoliberal y si bien aun existe matices importantes, según la zona del planeta que hablemos, el proceso es imparable y Cuba un breve inciso a un modelo totalitario en ciernes.

Petons, salut i €...jajajaj

11:58 p. m.  
Blogger MEZQUETILLASVK said...

Perdona Dessmond por no saludarte.

Una forma de organización humana que provoca tanto dolor en la gente, no merece la pena. Por ser injusta y esclavizadora.

Tampoco la alternativa de vivir en este capitalismo salvaje, parace muy seductor. En estos momentos estamos creando el Mundo para los próximos 50 años. ¿ Qué sucederá ?...

12:06 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Mez,

desde luego que Cuba no es el modelo, por eso me sabe aún peor justamente por las expectativas que generó en su momento y por el calvario de los cubanos....
Saludos cubanos :-))

12:45 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home