Cuba....libre?

L'anunci de la retirada de Fidel Castro ha estat la crònica d'una sorpresa anunciada.
Després de la malaltia que l'ha tingut a prop de la mort, la recuperació ja es va veure que no rutllava, i el fet de que el seu germà hagi estat el cap visible a partir d'aquell moment, han precipitat els fets.
Aquesta renúncia porta al país a una situació que podria significar l'apertura cap a un sistema polític democràtic i de liberalització econòmica. No serà fàcil.
La situació territorial d'una illa facilita justament l'endogàmia social i política, però a més, el ferri control que ha exercit Castro, des del primer moment de la revolució, ha portat Cuba a una total excepcionalitat que ara podria ser modificada.

Justament per la pròpia dinàmica de l'illa i dels poders externs que se l'han passat de mans a mans, no es pot predir que aquesta renúncia signifiqui cap canvi, ans al contrari podria ser que el control fos més exhaustiu, justament perquè l'amo ja no hi és. Però això només pot significar que el canvi serà brusc i de cop, quan l'economia de l'illa ja no s'aguanti més, amb els petrodòlars de Chávez. Llavors serà quan tothom es llençarà a buscar la part del pastís que li pertoqui. No ho tenen fàcil els cubans.
De fet, Cuba sempre ha estat el caramel dels moviments d'esquerra occidentals, de quan la Revolució Cubana va significar un moviment de llibertat, una tercera via entra els dos blocs sorgits desprès de la Segona Guerra Mundial, i que justament per la mort del Che Guevara i la traïció del propi Castro als objectius inicials, va ser el fracàs més lamentat. Va costar admetre-ho per part dels líders d'esquerres europeus i americans, que tenien en l'illa, el punt de referència del socialisme real. No va ser possible.

He estat a Cuba, he gaudit dels carrers de La Habana, de les seves platges, de l'illa de la Joventut, de la seva gent, i puc assegurar que el record que et queda, desprès de tornar és perenne i excepcional. I també, que la força de Cuba està sobretot en el potencial d'una gent que ha patit massa, i que no pot deixar que els vents de la història tornin a passar una altra vegada, sense aprofitar-los per a les seves veles.
Tot el suport a Cuba.

Llibre: La ninfa inconstante de Guillermo Cabrera Infante
Pel·lícula: Guantanamera de Tomas Gutiérrez Alea
Música: Hasta siempre comandante Che Guevara de Soledad Bravo