L'escola i la vaga

Aquesta setmana és la setmana de les vagues, de metges o de mestres...sembla que els serveis públics bàsics a Catalunya no estan en bon moment, o sí?
Pel que es refereix a educació que és el que conec, el plantejament d'una vaga en aquest moment em sembla malbaratar el que significa fer vaga i les seves possibilitats de rendiment per als qui la fan i per als qui la pateixen.
Ho dic d'entrada, per no cridar a errors desprès.
L'evolució de les responsabilitats en educació durant els darrers governs no han facilitat que el sentiment del professorat sigui optimista. 5 consellers per 5 anys no és la mitjana desitjable, educació ha estat moneda de canvi per a les clavegueres del poder, finalment en mans de l'esquerra, responsable tota ella, sense exclusió.
D'altra banda les dades de diferents informes, Bofill, PISA, et altrii, no deixen lloc a dubtes. L'educació al nostre país no està en el seu millor moment i tots s'han omplert al boca d'educació, educació, educació. Ara bé, ningú ha pensat seriosament en les conseqüències del que significaria quedar-se un pas en darrera en aquest món innovador i tecnificat que els nostres estudiants necessiten i que sembla que el sistema no els proporciona, tot el sistema.
Recordem que un Pacte Nacional per a l'Educació va ser signat amb prou feines, però era una eina que aglutinava tothom i ara sembla oblidada.

La nova proposta és una Llei, que ja per ser llei, té molt de valor, perquè seria la primera llei catalana d'educació, i pel que es veu a les Bases, pot tenir innovacions interessants. El problema és que la gent no s'acaba de creure res ja.
Hi va haver gran participació en la posada en comú dels nous currículums, gran participació en la redacció del Pacte, i ara se'ns diu que hem de participar en la gestació d'aquesta llei però es presenta corrents i de presa, deixant la comunitat educativa en un ai! Mentre ens trobem que els sindicats, els nostres defensors davant l'amo, fan una lectura transversal amb conclusions molt concretes d'un text de bases que justament peca de nuvolós. Poc seriós tot plegat.

La gent anirà a la vaga, crec que majoritàriament, amb el sentiment d'aquell al qui li demanen molt amb pocs recursos, que no només són econòmics, també de resposta de gestió a la feina del dia a dia, de resposta a les necessitats de promoció personal (recordem que la mitjana del professorat de Catalunya està per sobre els quaranta anys, amb vint de professió) i poc o nul recolzament social. I tot això en temps de campanya electoral, uuiiii! que ja sabem tots a que juguem...

PD.- Mitjançant l'amic Dessmond, he conegut el bloc La Trama Polaca, i us recomano aquest post amb un escrit d'Arturo Pérez Reverte, que com a bon escriptor, diu les coses molt millor que jo...

Llibre: Tres tristes tigres de Guillermo Cabrera Infante
Pel·lícula: Harry Potter i l'ordre del Fènix de David Yates
Música: Chasing Pavements d'Adele