2.12.2008

L'escola i la vaga

Aquesta setmana és la setmana de les vagues, de metges o de mestres...sembla que els serveis públics bàsics a Catalunya no estan en bon moment, o sí?
Pel que es refereix a educació que és el que conec, el plantejament d'una vaga en aquest moment em sembla malbaratar el que significa fer vaga i les seves possibilitats de rendiment per als qui la fan i per als qui la pateixen.
Ho dic d'entrada, per no cridar a errors desprès.
L'evolució de les responsabilitats en educació durant els darrers governs no han facilitat que el sentiment del professorat sigui optimista. 5 consellers per 5 anys no és la mitjana desitjable, educació ha estat moneda de canvi per a les clavegueres del poder, finalment en mans de l'esquerra, responsable tota ella, sense exclusió.
D'altra banda les dades de diferents informes, Bofill, PISA, et altrii, no deixen lloc a dubtes. L'educació al nostre país no està en el seu millor moment i tots s'han omplert al boca d'educació, educació, educació. Ara bé, ningú ha pensat seriosament en les conseqüències del que significaria quedar-se un pas en darrera en aquest món innovador i tecnificat que els nostres estudiants necessiten i que sembla que el sistema no els proporciona, tot el sistema.
Recordem que un Pacte Nacional per a l'Educació va ser signat amb prou feines, però era una eina que aglutinava tothom i ara sembla oblidada.

La nova proposta és una Llei, que ja per ser llei, té molt de valor, perquè seria la primera llei catalana d'educació, i pel que es veu a les Bases, pot tenir innovacions interessants. El problema és que la gent no s'acaba de creure res ja.
Hi va haver gran participació en la posada en comú dels nous currículums, gran participació en la redacció del Pacte, i ara se'ns diu que hem de participar en la gestació d'aquesta llei però es presenta corrents i de presa, deixant la comunitat educativa en un ai! Mentre ens trobem que els sindicats, els nostres defensors davant l'amo, fan una lectura transversal amb conclusions molt concretes d'un text de bases que justament peca de nuvolós. Poc seriós tot plegat.

La gent anirà a la vaga, crec que majoritàriament, amb el sentiment d'aquell al qui li demanen molt amb pocs recursos, que no només són econòmics, també de resposta de gestió a la feina del dia a dia, de resposta a les necessitats de promoció personal (recordem que la mitjana del professorat de Catalunya està per sobre els quaranta anys, amb vint de professió) i poc o nul recolzament social. I tot això en temps de campanya electoral, uuiiii! que ja sabem tots a que juguem...

PD.- Mitjançant l'amic Dessmond, he conegut el bloc La Trama Polaca, i us recomano aquest post amb un escrit d'Arturo Pérez Reverte, que com a bon escriptor, diu les coses molt millor que jo...

Llibre: Tres tristes tigres de Guillermo Cabrera Infante
Pel·lícula: Harry Potter i l'ordre del Fènix de David Yates
Música: Chasing Pavements d'Adele

Etiquetes de comentaris: ,

7 Comments:

Blogger Dessmond said...

Has llegit aquest article de n'Arturo Pérez-Reverte?. L'he trobat en aquest blog: http://latramapolaca.blogspot.com/2008/02/permitidme-tutearos-imbciles.html

7:26 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Ostres Dess,

és brutal, genial..el citaré al post..ningú com un bon escriptor per dir les coses ben dites...

salut i cultura!

8:30 p. m.  
Anonymous Eduard said...

Tens tota la raò Trina, qui no té cura de l'educació dels joves és un país sense futur.

Tan costa arrbar a un compromís i aconseguir mantenir un mateix plà al menys durant 10 anys?

Aquest te l'he pujat a la Tafanera.

Salut i €

8:52 p. m.  
Blogger Enric I. Canela said...

Trina,
Crec que és un error. No tinc res contra els sindicats, però això sembla una lluita per defensar als drets dels mestres i no per millorar res.
Crec que això no fa cap favgor al col·lectiu i menys a l'educació. Ho ndic sense desitjar que es privatitzi res, sabent que hi ha moltes coses a arreglar en les condicions de treball del col·lectiu docent, etc.

10:28 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard,

gràcies de nou...per tot.
Salut

Enric,
l'educació tan important que se'ns oblida; estem d'acord, ja ho veus, però encara no en som prous tot i que en som molts els que estem en aquesta línia...ens hem de sortir...
salut

11:43 p. m.  
Blogger marius said...

Jo haig de manifestar el meu desconcert davant d'aquesta vaga. Els sindicats (institucions que em mereixen més aviat poc respecte) sembla que no estan d'acord amb un document de base que només serveix, diu en Maragall, com a esborrany de discussió. Si és realment així, les raons d'aquesta convocatòria de vaga no semblen ser la millora de les condicions de treball dels mestres, o de l'ensenyament, sinó una acció corporativa (i corporativista) per mantenir la capacitat d'influència dels sindicats, altrament dit, prebendes.

També se m'acut una reflexió sobre les vagues del sector públic, però aixó ja va ser motiu d'un post anterior (vegeu http://latramapolaca.blogspot.com/2007/12/el-dret-la-vaga.html) i segurament d'altres que vindran...

11:35 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Màrius,

totalment d'acord...està més que clar que el sector públic necessita d'una remoguda...no estic dient que tots els llocs de treballs passin a ser contracte-escombraria, però si que es faci una avaluació de la feina per objectius la qual cosa ens facilitaria demanar més diners i més reconeixement...el debat és obert i no és fàcil...

salut!

8:03 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home