La prova del nou de Kosovo

Kosovo ha proclamat la seva independència amb una votació del seu parlament, on per majoria absoluta es declara un país separat de Sèrbia, d'on fins ara era una província autònoma. El suport dels EEUU, i de la Unió Europea els ha facilitat la feina. Rússia està en contra i Espanya encara no ha admès diplomàticament el fet.
De fet, tothom està pendent de com s'esdevindran els dies, després de la festa al carrer d'aquest diumenge a Prístina, mentre la minoria sèrbia s'amagava al seu barri i a Belgrad no se'n sabien avenir.

Les condicions que ha posat la diplomàcia internacional són molt restrictives: no poden pertànyer a l'ONU, i han aleccionat al president Thaçi perquè el primer que ha dit és que Sèrbia serà un dels països amics i clau en les relacions comercials; i que el model de Kosovo no és aplicable a d'altres zones europees perquè ells tenen una situació històrica que els fa diferents.

Tot plegat és un assaig dels grans per tal d'aconseguir la regeneració de l'entramat social dels Balcans, desprès de les guerres que han d'assegurar que no torni la violència al cor d'Europa, amb el permís de Rússia, és clar.
La situació econòmica precària i les grans possibilitats de desenvolupament de la zona, han portat a les grans potències a dissenyar aquesta independència tutelada.
No penso que sigui un model per a d'altres zones europees com Euskadi o Catalunya, no estem en la mateixa situació econòmica i social.
Crec que seria erroni pensar-ho, més que res perquè no penso que ens convingui cap tutorització directa, ni tindríem cap entrada massiva de capital alemany o nord-americà. En tot cas, estiguem atents a l'evolució d'aquesta prova del nou per a Kosovo, però també per a Europa, ens interessa a tots.

Llibre: Poesia de Pjetër Bogdani
Pel·lícula: Anatema de Agim Sopi
Música: Corner of the hearth de Jamiroquai