Futbol i ética, antònims?

El fútbol s'ha convertit en alguna cosa més que un esport, de fet és una activitat central de la nostra societat que ocupa el lloc que tenia la religió o el teatre en temps antics.

És un espectacle esportiu amb rendiments econòmics enormes que es troba en el centre de totes les accions importants de l'esdevenir diari de la gent, tan en la vida dels afeccionats ( aquest darrer pont les previsibles cues del dimarts no es van produir perquè jugava el Barça i tothom estava veient el partit) com pels moviments de diners (les requalificacions de terrenys de camps esportius i els beneficis substancials dels directius i els clubs, més o menys transparents)

Per tot plegat no podia faltar ja una denúncia de les característiques de la que ha fet Le Monde sobre dopatge de jugadors dels més importants clubs espanyols de futbol, Barça, Madrid, Sevilla i d'altres. No sabem si un diari tan important ha desvetllat la crua realitat o si s'ha llençat a la piscina per vendre més diaris, però que és factible, segurament que sí; que sigui totalment veritat no ho sabem. És normal que els responsables surtin ràpidament a desmentir el fet, com Rijkaard. Està molt mal vist i és il·legal que els esportistes es dopin.

Caldrà una revisió a fons i una resolució policial i dels tribunals perquè són masses les il·lusions de la gent, dels nens, de tothom, per deixar que un fet així es pudreixi en el no res. Netedat i claredat en l'affaire que s'ho cobren a preu d'or això de ser dels "grans"...