Religió i estratègia

El viatge de Benedicte XVI a Turquia és sobretot un acte d'estratègia política. No descobrim res dient això perquè els moviments d'un Papa de l'Esglèsia sempre estan ben calculats.

Aquest però, és especialment important perque l'estratègia no nomès és del Vaticà sinó de tota Europa i les seves relacions amb l'orient, sigui mitjà o sigui llunyà.

La visita a les autoritats turques de BXVI donant suport a l'entrada de Turquia en la Unió Europea és el pagament que fa el Vaticà per fer-se perdonar la frase del pontífex de fa uns dies, dient que l'Islam és una religió que fomenta la violència, no es devia enrecordar del que ha fomentat l'Esglèsia al llarg de la seva història, per tant, com diu Jesucrist: qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra. La trobada doncs li serveix per a cuidar les relacions amb orient mitjà.

També s'ha trobat a Turquia amb el Patriarca de Constantinoble, reducte de cristianisme en un país islàmic, el qual servirà com a pont de comunicació amb Rúsia i els germans ortodoxes que han copat el territori de l'antiga URSS, recollint el buit emocional que la caiguda del comunisme generà en aquelles terres. La trobada doncs servirà per a l'altre orient.

D'una tacada, dos objectius estratègics de primer ordre a la butxaca, el que no se li escapi a BXVI.