Aguirre o la cólera de Gallardón

Parafrasejant el famòs filme de Werner Herzog, Aguirre o la cólera de Dios, el culebrot que estàn vivint a Madrid els dos màxims exponents del PP de la capital, la Presidenta Esperanza Aguirre Gil de Biedma (què poc a veure amb el seu cosí Jaime, ai làs!) i l'alcalde Alberto Ruiz Gallardón es pot convertir en una drama de cruent i despietat final.
La història cinematogràfica explica l'aferrissada lluita d'un grup de soldats espanyols que fan l'Amazones, cercant tresors, en un viatge a l'infern que no té retorn, empasant-se, per la pura bogeria de l'ànsia de poder, diners, persones, bèsties i naturalesa. L'autodestrucció per l'egoïsme i la prepotència.

Situació calcada a la que el PP està vivint a Madrid on la seva ínclita Presidenta Aguirre senyoreja cercant el lloc, no ja de Gallardón, boomerang transitori, sinó del mateix Rajoy, que ja es pot anar calçant.. perquè, com diuen allà: "quan les barbes del teu veí vegis tallar, posa les teves a remullar.." Gallardón va pretendre en algún moment representar la dreta civilitzada i intel·lectual, però no se n'ha sortit, per l'oposició interna i per ell mateix, que se li veu el llautó. I la Sra. Aguirre, Espe per als amics, està fent carrera de fons, emulant models tatcherians, i aprofitant la feblesa del discurs acabat d'un PP enrrocat en hores baixes.
Estarem al cas, que a la peli, al final tots moren. Que Déu ens agafi confessats!