Barceló, el geni

Es fa difícil reconèixer un geni quan és contemporani nostre. Pensem en Picasso i el veiem genial, o en Shakespeare i també, però com es fa per adonar-nos de que tenim a davant dels nassos un artista que ultrapassa la norma per convertir-se en espectacular i innovador?

Nomès fixant-nos en com treballa, dedicant dies, nits, anys, a les obres, observant com observa, calibrant cada paraula del que diu perquè té contingut, i mirant el que fa, el que surt de les seves mans, pintures, ceràmiques, art en estat pur. Així és Miquel Barceló.

A la Capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca ha deixat una obra magnífica i única que es convertirà en clàssica i fonamental, i ho ha fet davant nostre, en silenci.

Barceló, que es declara no creient, ha fet una obra per a una esglèsia catòlica, i això ja és una demostració d'humilitat i de genialitat. L'esperit hi és, que cadascú imagini quin nom li posa.