Guàrdies civils de mani

La visió d'una mani de guàrdies civils és una imatge que frapa.

Alguns a aquest país estàvem acostumats a ser els de la mani i ells, els guàrdies civils, eren els que no ens deixàven fer-la, desprès ho han estat els mossos, però és el pèndul de la història el que modifica els uniformes de la poli, tot i que la seva feina sigui la mateixa.

Dit això, és encara més extraordinàri que de les persones que varen parlar al final de la mani, un fos el secretari general de Comissions Obreres, donant suport a les reivindicacions dels manifestants, tot un hite en la història d'Espanya, amb totes les paraules.

Les reivindicacions són fonamentalment, convertir-se en una força policial homologada amb la democràcia, on la norma militar no sigui el seu signe identitari i organitzatiu, on els sous siguin més dignes, i on el que ja fan amb els altres cossos de seguretat, sigui normalitzat i unificat.

Està bé que sigui una demanda del mateix grup de guàrdies civils perquè vol dir que sociològicament han deixat de ser persones que venen de les classe més baixes de la societat, sense perspectives i han canviat el perfil per ser persones que volen fer una feina sense connotacions extres al fet de fer de policia. Segurament el canvi sociològic no ès aliè a la visió que d'ells en tenim els ciutadans. Potser les novel·les del sargent Bevilacqua i la tinent Chamorro hi han tingut a veure, i sobretot que vivim en democràcia i els cossos militars no tenen raó de ser.