Bogart, el mentider captivador

"Si em necessites, xiula.." amb aquesta deixadesa impostada responia Bogart a Bacall, en la ficció de la pel·lícula que els va fer amants i matrimoni, "Tenir o no tenir".
Fa mig segle que Boggey ens va deixar però la seva icona és ben present entre els incondicionals del cinema, del de debò, del de sempre. Estic cinematogràfica aquests dies, deu ser que les notícies en general no em fan el pes, tot i que són pesants..

Deia que Humphrey Bogart fa temps que és mort, però nomès és una questió física, perquè els seus personatges estan amb nosaltres, constantment.
Ell va encarnar com ningú als durs i transgresors comisaris de les recordades El Falcó maltès i El somni etern, o els herois sense sortida com el seu personatge de La reina d'Àfrica.
Sempre al costat de belleses despampanants com la mateixa Bacall, la Bergman a Casablanca, o les dues Herpburn; dones a les quals amava i destrosava a parts iguals, amb una caiguda d'ulls melancòlica que va crear un dels personatges de casanova cinematogràfic més estimulants.
Frase de la pel·lícula Sabrina: París és pels amants, potser per això nomès em vaig quedar durant 35 minuts...Quin mentider més interessant!