Cien años de soledad

Aquest any 2007 es celebra el quaranta aniversari de la publicació de Cien años de soledad de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez, a més dels vint-i-cinc anys del seu premi Nobel.
Serà un any de celebració d'aquesta obra literària imprescindible i màgica. Cal rellegir-la, cal llegir-la perquè conté experiència personal, valors humans, història en majúscules tot plegat escrit amb perfecció, de forma senzilla i brillant alhora. Parla de famílies, de relacions personals, de guerres i conflictes, de canvis històrics...pura actualitat.

Un tast, el començament absolutament encoratjador:

"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo."