Flags of our fathers

Eastwood, com a director, ens està donant pel·lícules de tanta qualitat que ja no recordem els spaguethi westerns del desert d'Almeria que li van servir per tenir diners i aprendre l'ofici.
Banderes dels nostres pares, la darrera estrenada d'ell, aconsegueix posar-nos la pell de gallina, i portar-nos a l'indignació més enèrgica davant la guerra com a fet absolutament inhumà.

En un paisatge gris, fosc, el de l'illa d'Iwo Jima (que han gravat a Islàndia per aquest film) ens mostra amb tota cruesa la batalla sense fi de l'home davant la seva inhumanitat més onerosa, la mort i el fet de matar sense cap sentit, ni tan sols polític o econòmic, nomès perquè en realitat, quan el soldat està davant del soldat enemic, nomès pot que defensar-se, aquesta és la crua realitat de la guerra, qualsevol que sigui.

No hi ha herois a les guerres, es construeixen desprès a major glòria dels polítics i les seves necessitats mundanes, mentre la destrucció de l'ésser humà ens aclapara, i especialment en aquells que ja són de segona filera social com en el cas de l'indi americà, un dels personatges.
Eastwood s'ha atrevit a fer també la mateixa pel·lícula des de la visió japonesa, Cartes des d'Iwo Jima. Esperem veure-la per tancar el cercle, el de la conciència del no a la guerra més fort.