8.04.2008

Vacances i viatges

No entenc les vacances sino van aparellades amb un viatge que ha de ser amanit amb aeroports, maletes i càmera de fotos, és norma, però sobretot ha de ser una vivència nova, el recull d'emocions que ens proporciona el desconegut, allò que per a nosaltres és sorprenent, és nou, és diferent.
Mentre arriba el viatge d'aquest estiu, aniré recordant altres viatges d'altres estius, amb les fotos corresponents.

Avui Austràlia. A la foto l'Uluru, la muntanya màgica dels aborígens australians, al bell mig del continent, on s'arriba desprès de milers de kilòmetres de carreteres que travessen el desert, plenes de cangurs al vespre i de camions-trains durant el dia.
El lloc on la conexió de la terra i els deus, en el món dels somnis, es troben. Tornarem.

Llibre: Breath de Tim Winton
Pel·lícula: Generació robada de Phillip Noyce
Música: I believe in you de Kylie Minogue


Etiquetes de comentaris: , , ,

14 Comments:

Blogger miq said...

El país deu ser meravellós: un continent. I el paisatge, espectacular. Llàstima que la colonització, com en tants altres punts del món arrasés sense pietat els pobladors autòctons.

2:51 p. m.  
Blogger losimo said...

Per mi les vacances són més una forma de trencar amb la rutina. Viatjar, és una forma clara de fer-ho, però personalment, prefereixo quedar-me al territori i descobrir los raconets que no conec. Això, si surto ;U)

També pot ser, que tinc aquest punt de vista, perquè no he sortit d'Europa.

Algun dia m'animaré i pot ser llavors, tingui del teu parer.

L'experiència dirà. Mentres ens posarem al dia lo RSS :U)

4:22 p. m.  
Blogger Ferran Porta said...

Ep! Amb aquest "tornarem" s'ha d'entendre que hi acabeu d'estar??

7:52 p. m.  
Blogger Dessmond said...

Jo marxo dimecres cap a Mallorca. L'única divinitat (que en companyia d'autòctons reverenciaré) és diu ensaïmada.
Quins viatges que fas! Deu-n'hi-dó!
Bon estiu i molt bona tornada.

9:00 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Miq,
el país, el continent, és espectacular..no hi ha res d'igual entre regions, a cada lloc hi ha alguna cosa...aniré posant fotos aquests dies per ensenyar-vos-ho...si pots, ves-hi..
salut

10:31 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Albert,

és això, que no has testat el bo i millor del món mundial...;-)s'ha de viatjar fora de la vella Europa, les cultures són diferents, els paisatges, la visió del món...
salut

10:32 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Ferran,
no ara, vaig estar fa quatre anys..i ara, mentre preparo el viatge a Scotland que començaré a partir del 15-A...aniré fent vacances amb fotos d'altres viatges d'altres estius...per fer boca...Austràlia és impressionant...

10:34 p. m.  
Blogger Maurici said...

Ei, Trina molt bones vacances, com t'ho muntes

10:35 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,
m'agrada moltíssim viatjar i, com dic al post, no entenc l'estiu sense un viatge comn aquest...no sempre es pot, és clar, diners manen...però n'he fet alguns....aquests dies aniré penjant fotos...i per cert, l'ensaïmada és de les més bones i belles coses que he tastat mai...(vaig estar el pont de l'1 de maig a Pollensa i ens vam afartar....)
salut i bones vacances a tu també

10:36 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eiii....Saltenc! com va?....fa dies que no apareixies...qu+è tal les vacances?....Pics d'Europa no?....preciòs també....
una abraçada

10:37 p. m.  
Blogger Miquel Saumell said...

Bon dia Trina,
Potser entendries el que ara dius no entendre si et passessis la resta de l'any anant pels aeroports "gaudint" de les incomoditats que comporta el fet de viatjar. És per això que a alguns com jo quan arriba aquesta època ens sedueix qualsevol cosa menys el que fem durant la resta de l'any. Per exemple, ahir, anar amb cotxe a passar el dia a la Garrotxa i fer un bon dinar en bona companyia, evitant els típics controls aeroportuaris que cada dia se'm fan més feixucs i posen a prova la meva dignitat com a persona. Com que ho puc fer, sempre intento evitar les incomoditats de viatjar durant aquesta època de l'any, quan ho fa tothom, i a partir de setembre ja tindré temps de passar-me hores als avions i als aeroports. Dit això, crec que viatjar és la millor escola que s'ha inventat fins ara. S’aprèn més viatjant que en qualsevol facultat universitària i moltes de les coses que vistes des d'aquí ens semblen qui sap què t'adones que mirades des de 10.000 km són molt senzilles de relativitzar. Per cert, a Austràlia encara no hi he estat mai tot i que hi he comerciat durant dècades. Quan he estat pel sud-est asiàtic, on hi vaig sovint, sempre em dic aquest cop podries anar a Austràlia i Nova Zelanda, però quan veus que tot i semblar que ja hi ets encara són 9 hores més d'avió (i 9 més de tornada), ho deixo córrer. Que et vagi molt bé per Escòcia!

6:28 a. m.  
Blogger Artur said...

Jo m'estimo més fer vacances i viatjar en èpoques de l'any més tranquil·les, com són el febrer o el novembre. Les vacances són catàrtiques i necessàries per poder sobreviure a l'allau de pressions quotidianes i constants que de per sí porta la feina, sigui la que sigui.

Per cert, fa tres ó quatre mesos vaig visitar la Toscana (Pisa, Florència, Lucca...) perquè el meu fill ha fet l'Erasmus allí. En vaig quedar enamorat.

10:00 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Miquel,
entenc el que expliques, de fet s'està posant insoportable el control de persones als aeroports (a EEUU ara et poden obrir el portàtil o el mobil i mirar la teva informació personal..legalment per ells)
Jo, fins ara només podia fer els viatges d'aquest estil entre juliol i agost, a partir d'aquest setembre que canvio de feina, podré fer-los en qualsevol moment de l'any i ja tinc pensada alguna idea per a novembre;-)
I per suposat que viatjar és la millor escola, a vegades l'única per aprendre de tot.
Austràlia és especial...en propers posts explicaré alguna cosa més...
Si hi vas, no facis també Nova Zelanda que mereix un viatge propi. És el paradís perdut, són dos realitats molt recomanables...
salut

10:28 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
la Toscana és un dels paradisos perduts on m'agradaria perdrem cada tres mesos. Itàlia és el meu segon país (el meu cognom em delata: Milan ;-) Jo sempre dic que hi ha llocs on quan arribes tot és sorprenent i nou, diferent i contrastat amb la teva realitat com Austràlia; i llocs on quan hi vas et sents com a casa, ets a casa, i la Toscana és un d'ells.
Salut

10:30 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home