ERC i la seva raó de ser

Ningú a Esquerra s'esperava el deplorable resultat d'ahir nit a les eleccions al parlament espanyol, de fet aquesta ceguesa potser ha estat una de les raons del mateix fracàs.
Un partit que va gaudir d'un resultat espectacular en les anteriors eleccions, no ha estat capaç no només de créixer sinó ni tan sols de mantenir-se. Passar de 8 a 3 escons és un resultat nefast i això té conseqüències.
La primera que Puigcercòs ha deixat la conselleria de Governació per anar a preparar el partit per a un congrés que es presenta turbulent i avançat per obligació, de la tardor a l'estiu. Les calorades no seran bones per a ningú.

El repte d'Esquerra ara és fer-se un lloc en el tripartit una altra vegada, i fer-se també un lloc en l'espai del nacionalisme català, perquè tant el PSC com CiU li han guanyat la partida a cada lloc. Difícil paper.
Formar part del poder sempre comporta un tant per cent de desgast que s'ha de compensar amb la pròpia dinàmica del màrqueting afegit al protagonisme institucional. D'altra banda, hauran d'analitzar perquè el seu electorat els ha deixat de banda, i se n'ha anat a d'altres agrupacions polítiques veïnes ideològicament que han tingut un resultat millor, la mateixa CiU o el mateix PSC.

Tot plegat és la cruïlla d'un vell partit que ara passa una nova adolescència per a fer-se gran de veritat o per tornar a l'ostracisme...hauran de prendre decisions molt difícils, hauran d'escollir entre el poder o la travessa del desert, l'anihilació és a tocar.

Música: Blowin'In the wind de Bob Dylan