La conquesta energètica

La llarga i desigual lluita que començà Gas Natural per comprar Endesa està essent un affaire novelable. Quan semblava que E.On ho tenia tot per controlar l'empresa, ens assabentem que l'italiana Enel està comprant mitjançant hedge funds, una bona part del seu capital, sembla que al voltant del 24%, amb la intenció de controlar l'empresa energètica espanyola. A l'hora que sabem que La Caixa ha comprat el 2% de les accions d'Autostrade,empresa italiana partipada d'Abertis, refent l'altre culebrot que arroseguem fa temps.
Bé doncs, alguna cosa es mou entre els amics del sud, quan a partir de la trobada eivissenca de Prodi i Zapatero, comencem a saber notícies com aquestes.
Què dirà Angela Merkel a tot això? Què diran al Tribunal Europeu de la Competència? Què dirà a la fí la brunete mediàtica que no guanya per ensurts amb les empreses pàtries? Encara que els autèntics amos saben que amb els diners no valen identitats, oi?

Els Òscars catalans

Amb la ressaca cinèfila d'una nit d'Òscars, gaudim del millor premi, l'òscar al millor maquillatge per als catalans Montse Ribé i David Martí, de l'estudi DDT.
És una parella de catalans que treballen a casa nostra, i que han aconseguit a base d'esforç fer-se un lloc a l'olimp del cinema aconseguint l'òscar per la seva feina a El laberinto del fauno dirigida per Guillermo del Toro.
Ells pretenen seguir treballant i valoren en el seu just paper el fet d'aconseguir un òscar, el ser més coneguts i de retruc potenciar la indústria cinematogràfica a casa nostra aprofitant la projecció que significa tenir un premi d'aquestes característiques.
Llarga vida al cinema!

Corto Maltés, la pel·lícula

L'adaptació de Corto Maltés, el genial personatge creat per Hugo Pratt, recupera en una películ·la d'animació, la historia del mariner aventurer.
Moltes persones, més de cinc anys de feina i mig millió de dibuixos han fet possible la versió cinematogràfica d'un clàssic del còmic.
Corto Maltés és un dels personatges emblemàtics del cómic europeo. Un heroi de paper, viatger incansable, a qui Pratt donà vida amb el seu propi bagatge cultural. La criatura, un aventurer en majúscules, té una cicatriu profunda autoinflingida amb un ganivet en el palmell de la ma perquè ell no tenia línia de la fortuna. A l'orella esquerra penja una arracada com a símbol anarquista. La pel·lícula val la pena i la podeu tastar aquí:

Terror de veritat

La violència contra la dona en qualsevol context és tremenda i continuada. Sabem de les violacions i assetjaments en el lloc de treball, a la llar o al carrer, que arriben a l'assassinat en molts casos, tot i la concienciació que s'està portant a terme, però aquesta situació es veu agravada en els llocs de conflicte armat.
Irak és un bon exemple de com la legislació i la protecció de les persones no s'acompleixen, i en el cas de les dones és ja insostenible. S'ha conegut el cas d'una dona violada per policies iraquians, que ara es objecte d'atacs per part del mateix govern manipulant tota la informació i posant en dubte la seva versió dels fets, violant-la així una altra vegada.
No sembla que canviin gaire els rols sexuals i la dominació de l'home vers al dona, a Wimbledon han modificat el pagament de les tenistes per equiparar-les als seus homèlegs masculins, ni a la democràtica Gran Bretanya les dones se ne'n lliuren.
La única solució és seguir denunciant-ho, perseguir amb totes les de la llei els qui no l'acompleixen i sobretot educant i culturitzant sense descans per erradicar el terror.

Periodisme i periodistes

Woodward i Bernstein, periodistes del Cas Watergate

S'acaba de publicar el llibre ¡Basta de mentiras! del periodista John Pilger, un australià que viu a cavall entre Londres i Sidney amb una llarga història de compromís i bona feina al darrera.
El llibre és una antologia de 21 textos de grans periodistes publicats a partir del segle XX i fins ara, recollits amb un criteri d'independència i compromís que els unifica.
El valor real d'aquest llibre és que recupera l'essència de l'ofici de periodista que per explicar el que passa desobeeix i s'allibera del poder, una feina, la del periodista, que es converteix en subversiva quan es fa ben feta, com la que fan molts periodistes calladament, dia a dia, per mantenir-nos informats i amb opinió.
Per als temps que corren és de lectura obligada, sobretot si pensem que l'obertura dels mitjans cap a conceptes com els blocs i Internet, possibilita una major llibertat informativa però no assegura que siguem capaços de ser lliures quan escrivim i publiquem.
Aprofito l'avinentesa per felicitar Saül Gordillo, nomenat director de l'Agència Catalana de Notícies, perquè és un bon periodista que ha obert camí en aquests nous conceptes de la comunicació a casa nostra.

Champions a Barcelona

Aquesta nit al Camp Nou es juga un clàssic del futbol europeu, Barça- Liverpool.

És un regal d'aquells que poques vegades se'ns posen a l'abast. Dos equips que saben jugar a futbol, que tenen jugadors que s'ho creuen i que tenen entrenadors que responen a les expectatives, seriosos i de qualitat.

Deco va dir a principi de setmana que el problema del Liverpool és que té a Benítez. Amb raó. L'entrenador madrileny coneix perfectament el Barça i sap de les seves mancances. Però Rikjaard tampoc es queda endarrera, és un professional que sap on es juga les garrofes, i avui és un dels dies en que totes estan a sobre de la taula.

Els afeccionats culés saben que aquesta nit hi haurà espectacle del bo a casa, encara que sense Eto'o que està purgant les culpes de la sortida de to de la setmana passada, tot i que no sense raó per la seva part, però ha de cuidar les formes i saber com diu les coses, que desprès nomès ell haurà de passar la penitència, com s'està veient.

Com diria en Vázquez Montalbán, que segur que ha quedat aquesta nit per veure el partit al bar del segon planeta on viu: El futbol és la religió del nostre temps, i jo, descregut de les altres, nomès crec en aquesta.

El culebrot de l'Aeroport d'El Prat

Ens hi juguem alguna cosa més que un bonic aeroport amb les darreres jugades polítiques i les decissions de les companyies aèries quan parlem de El Prat.
L'Aeroport de Barcelona és una de les eines de desenvolupament més importants de que pot gaudir la ciutat i per extensió tota Catalunya, però les decissions dels governs de Madrid han anat desfent el que pot ser la culminació d'un projecte a llarg termini.
I el més important és que ja no estem parlant del PP i el seu centralisme de dretes respecte de l'aeroport, sino que estem parlant de decissions del PSOE contràries a les que han votat avui mateix al Senat el propi PSC amb tota l'Entesa, i CiU.
Les declaracions de Zapatero de fa uns dies dient que Barcelona estava cridada a ser un hub intercontinental, conjuntament amb Madrid, semblen fum davant dels fets reals. Ibèria està traient tots els seus vols internacionals en benefici de Clikair, l'empresa low cost del holding, i intenta quedar-se amb la T-Sur, posant traves a Star Alliance, grup d'empreses estrangeres que sí que volen utilitzar Barcelona com a punt de referència internacional i intercontinental.
Aqui serà on el Govern Montilla podrà demostrar la independència i la defensa del país, aquí serà on es veurà per on anirà la política entre l'estat espanyol i Catalunya per als propers 20 anys.
Potser que no fem volar coloms!

El poder de la publicitat

L'anunci de Dolce&Gabanna que veieu a dalt ha provocat la demanda de l'Institut de la Dona de retirar-lo per incitació a la violència contra les dones.
Analitzem-ho. La firma italiana sempre s'ha distingit per apel·lar als instints sexuals i sensuals dels seus compradors i és per això que té tant d'èxit. Tots els adolescents d'Itàlia i part de l'estranger porten alguna peça de D&G, autèntica o d'imitació. Per tant la firma insisteix en el tema sexual explícit per a la seva publicitat.
La composició juga amb la posició de dependència i submissió de la dona i el poder i la força de l'home, estereotips de les relacions sexuals més clàssiques.
És veritat per tant que el missatge no és gens recomanable, i més sentint i veient les notícies que es suceeixen dia rera dia sobre dones mortes pels homes propers, siguin pares, marits o amics íntims. Però no seria també recomanable que poguessim expressar missatges de tots tipus si els espectadors tinguessin una bona educació àudiovisual? segurament sí, perquè les dones potser agrairiem en algún moment una mica més d'agossarament en els missatges publicitaris que tinguin homes per protagonistes, d'aquesta manera podriem equilibrar la balança dels rols sexuals sense apel·lar sempre a la antiga estratègia de la prohibició sense més.

Picasso a Barcelona

A partir del proper dimarts, Picasso està més present a Barcelona.
La nova política del Ministeri de Cultura espanyol de fer que les obres d'art provinents de dacions a l'estat espanyol no hi vagin per defecte a museus de Madrid ha possibilitat que el quadre Dona amb barret i coll de pell pintat per Picasso l'any 1937, formi part de la col·lecció del MNAC, i obri la nova sala dedicada a l'artista en aquest museu.
Picasso és el més gran, tenir-lo més a prop sempre és una bona notícia.

ARCO

La Fira ARCO que té lloc a Madrid aquests dies presenta el més innovador i trencador de l'art contemporani.
L'art i especialment les obres que volen anar més enllà de l'establert sobten les ments i provoquen emocions que poden ser d'admiració o de rebuig.
Cal pensar que Goya en el seu moment va ser un trencador de conciències quan els seus aiguaforts de la guerra van irrompre enmig dels salons dels nobles, acostumats a d'altres formes de pintura.
És així que els pintors i esculptors actuals ens presenten obres que ens posen davant dels ulls les contradiccions humanes, les notícies, els fets que conmouen perquè això i no altra cosa és l'art.

3 GSM, congrès a Barcelona

A Barcelona s'està celebrant el congrès 3 GSM World, la més important trobada de telefonia mòbil mundial, que ja és el segon any que té lloc a Barcelona, i els hotelers ho saben bé, el preu d'habitació/nit a Barcelona aquests dies s'ha multiplicat.

D'altra banda el que s'està veient al congrès és d'allò més interessant, especialment el que es refereix a la relació entre Internet i els mòbils. Està clar que el futur passa per rebre al mòbil el mateix que es veu a les pantalles dels pc i els portàtils. Pàgines com Youtube o Ebay estan oferint ja serveis de telefonia mòbil, és una evolució constant.

Pel demès, el congrès no és que ens estigui aportant beneficis als barcelonins, perquè s'està notant aquests dies una baixada del servei d'accès a Internet. Sembla que perquè tots els operadors estan intentant donar cobertura total a la gent del congrès, en detriment dels usuaris normals. O sigui que com que ni podem conectar-nos ni llogar una habitació d'hotel, estem cercant noves emocions, potser a les rues del Carnaval...

Carnaval

Comença la setmana de Carnaval a tot el món, especialment a aquells llocs on és una tradició mil·lenària, que es relaciona amb l'acabament del fred de l'hivern i el començament de la primavera i del renaixement de la vida.

És una festa especialment significativa a Europa on representa un trencament amb l'establert, la possibilitat de fer allò que no està permès i a més fer-ho sense miraments. Entrar als llocs prohibits, cantar i fer gresca quan no toca, alliberar els estudiants de les aules o provocar la resposta sobtada en aquells que trobem pel carrer.

Com a mostra, el Carnaval de Venèzia que és model de sofisticació cultural i d'alliberament moral. Tot d'una els carrers i places de la bella isola s'omplen de persones disfressades amb elegants vestits i màscares, que es converteixen en un espectacle per sí mateixes.

Cal un parèntesi per a tothom en aquests dies, el cos i la ment ho demanen, celebrem carnestoltes com ens han ensenyat a fer-ho, rient-nos de tot i de tothom, de nosaltres mateixos els primers, per arribar a un estat d'equilibri que nomès genera el propi convenciment de la disbauxa.

Visca el carnaval!

Notícia i realitat

Una de les notícies de la setmana ha estat la mort de la germana petita de Letizia Ortiz, princesa d'Asturies. El fet molt comentat arreu de que la propera reina d'Espanya sigui de procedència familiar no vinculada a les grans fortunes o als grans poders, va ser i és una de les característiques més comentades en el moment del casament de l'hereu Felip de Borbó, per això, tot el que es refereix a ella té una connotació mediàtica extraordinària, i a la seva família li ha tocat, de retruc, ser a primera filera dels mitjans.
Nomès dues consideracions, s'està tractant la notícia de la mort d'Erika Ortiz en funció de que era germana de Letizia, però a més s'afegeix el tema del possible suïcidi, i per tant estem presenciant un abocament de comentaris i reiteracions, que banalitzen el fet d'una mort però que és el que la majoria de mitjans elaboren cada dia, és el periodisme indigerible que no explica notícies sino que les genera i embolcalla de llargs vels manipuladors.
I una altra consideració final, els qui es posen en primera línia tenen aquesta servitud, i no val això de dir que la família reial espanyola és molt senzilla i està amb la seva Letizia com uns més. La família reial espanyola cobra el sou per sortir a la foto i no han de ser senzills perquè sino, no cal tenir-los, que ja fariem sense ells, per això, i per desgràcia de la pobre Erika, sortiran a totes les fotos i seran objecte de tots els comentaris. Amb tots els respectes, però cadascú ha de saber on es fica.

El Mediterrani

El Valle de Aosta és una regió preciosa d'Itàlia i que no té l'anomenada d'altres indrets i zones del país. Des de casa nostra pensem sovint en Venècia, Florència, Roma, Milà, Torí, etc. tot un conjunt de ciutats i regions que Itàlia té per lluir i són viatges que sempre són gratificants. Però quan viatges a Aosta i la seva regió, veus una altra Itàlia, la menys coneguda, però que també té un encant especial. Aquests dies, amb mal temps, baixes temperatures i neu sembla de postal però també és necessari el calor de la seva gent i el bon mejar. Però encara que sigui l'altra Itàlia i l'experiència valgui molt la pena i sigui recomanable, sempre tens un moment per pensar en els teus i adonar-te que trobes a faltar el teu món. La teva gent, el teu clima, els teus colors i la teva panoràmica. En definitiva, el Mediterrani.

Itàlia plora pel calcio

Itàlia està saccejada després de la mort divendres d'un inspector de policia a Catània, a Sicília, i l'hospitalització de gairebé un centenar de ferits. La imatge d'Alessio, fill de l'inspector Filippi Raciti, durant el funeral en memòria de l'agent celebrat ahir, ha donat la volta al món i ha causat una gran sensació entre els italians. Degut a la situació actual, l'executiu està decidit a combatre amb tota la determinació els grups violents. Les primeres mesures que s'avançaran demà són contundents: partits a porta tancada als estadis que no compleixin les normes de seguretat, prohibició de vendre paquets d'entrades als equips visitants i augment de 36 a 48 hores de l'arrest preventiu dels seguidors violents. Com que la impotència és molt gran, les mesures són dràstiques i, en definitiva, qui hi perd són els tifossi de veritat i no els ultres de la societat. El calcio ja no serà el mateix durant molt temps i és una llàstima per als qui ara mateix senten ràbia i impotència.

Literatura global

Penguin Books i la Universitat de Montfort, totes dues angleses, han posat en marxa un projecte innovador a la xarxa d'Internet: fer una novel·la entre tots.
Els internautes que ho vulguin poden entrar en amillionpenguins i començar a escriure. És la wikinovel·la.
Les condicions són senzilles però justes: no sortirà el nom de ningú i ningú serà propietari de res, tots són propietaris de tot, però t'has de registrar, no s'admeten anonimats per a evitar accions irresponsables.
Hi ha un moderador que coordina i gestiona les aportacions de tothom, i u n grup de persones de la universitat que vetllen perquè tot plegat tingui sentit.
De moment tenen un gran éxit, 10 visites per segon, i va en augment.
Alguns pensaran que no podrà ser de gran qualitat literària el que pugui sortir d'aquesta experiència però en tot cas és una forma nova de relacionar-se i fer literatura.

Llums i ombres

S'ha fet una apagada general de l'electricitat el dia 1 de febrer de 2007 per a protestar per les modificacions que la despesa energètica insostenible genera en el planeta, el famòs canvi climatic.
És paradoxal que s'apaguin els llums per demanar que hi hagi llum, però està ben trobat.
No és que tothom ho fes ni ho seguís però els diaris diuen que en aquells cinc minuts va baixar el consum energètic un 2,5 % respecte del que passa en un dia normal, i ja és simptomàtic.
Està clar però que els responsables no són a tot el món, nomès són aquelles zones molt desenvolupades tecnològicament que gasten per sobre de la majoria dels altres i que desequilibren la situació per a tothom. La fotografia del món amb la il·luminació nocturna és una bona prova d'aquest fet.
Ser coherents amb el que fem és també saber perquè ho fem, si apaguem els llums un día no és suficient, però ajuda a pensar.