11.30.2006
11.29.2006
Aguirre o la cólera de Gallardón
La història cinematogràfica explica l'aferrissada lluita d'un grup de soldats espanyols que fan l'Amazones, cercant tresors, en un viatge a l'infern que no té retorn, empasant-se, per la pura bogeria de l'ànsia de poder, diners, persones, bèsties i naturalesa. L'autodestrucció per l'egoïsme i la prepotència.
Situació calcada a la que el PP està vivint a Madrid on la seva ínclita Presidenta Aguirre senyoreja cercant el lloc, no ja de Gallardón, boomerang transitori, sinó del mateix Rajoy, que ja es pot anar calçant.. perquè, com diuen allà: "quan les barbes del teu veí vegis tallar, posa les teves a remullar.." Gallardón va pretendre en algún moment representar la dreta civilitzada i intel·lectual, però no se n'ha sortit, per l'oposició interna i per ell mateix, que se li veu el llautó. I la Sra. Aguirre, Espe per als amics, està fent carrera de fons, emulant models tatcherians, i aprofitant la feblesa del discurs acabat d'un PP enrrocat en hores baixes.
Estarem al cas, que a la peli, al final tots moren. Que Déu ens agafi confessats!
11.28.2006
El cognom Maragall
Sorpresa pensem que per a ell mateix que, segons fonts ben informades, se n'ha assabentat de la confirmació de la seva cartera a les 13 h d'avui, dia 28 de novembre, i dia de la presa de possessió del President Montilla.
El nomenament d'en Maragall, el germà, per al càrrec més important de l'Educació a Catalunya no era esperat per ningú, ell no procedeix de cap àmbit relacionat amb l'educació i la seva feina a les administracions públiques ha estat sempre del cantó de la gestió administrativa pura i dura. Se n'havia parlat del seu nomenament com a Conseller d'Universitats quan el seu germà va intentar remodelar el govern i no va poder, però aquest és un precedent feble.
En una valoració ràpida direm que Montilla ha assegurat a la família maragalliana un component clau en el nou govern; que l'equip de la conselleria que ja era maragallià, sembla que respira una mica més tranquil i es podran tirar endavant les grans línies polítiques començades en l'anterior legislatura: Pacte per l'educació, Sisena hora, Pla de formació del professorat, augment important de plantilles i aposta per la societat de la informació al sistema educatiu. Reptes tots ells fonamentals i definitius per portar Catalunya al lloc capdavanter que li correspòn social i econòmicament en el món. Caldrà però coordinar molt bé les polítiques educatives amb la Universitat i els temes de Societat de la Informació, que passen a mans d'ERC en d'altres conselleries.
Per tant, un vot de condiança al nou conseller i sort per a tothom, que l'educació ho necessita perquè ho necessiten els nostres nens i joves, ho necessita Catalunya.
11.26.2006
El gol
Etiquetes de comentaris: Barcelona, Ronaldinho
11.25.2006
Miró, exposició única
Etiquetes de comentaris: Fundació Miró
11.24.2006
Un president i un país
El discurs que va desgranar al Parlament de Catalunya per a la seva investidura va ser avorrit, hermètic i tecnòcrata, enfront de l'emoció i l'exhuberància del seu predecessor, Pasqual Maragall. També va estar mancat de la característica bàsica del discurs d'investidura de tot president de Catalunya, la defensa de la nació i el seu dret a existir, de forma única i individual.
Aquest candidat és un tecnòcrata descafeinat perquè, per definició els tecnòcrates són persones preparades tècnicament que provenen de carreres funcionarials i aquest no és el cas de Montilla que s'ha treballat el càrrec des dels sindicats més classics del Baix Llobregat, i que no té una preparació formal especialment important. En canvi la seva proposta és la de la gestió per sobre de la identitat, la del treball per sobre de la figuració. No tot ha de quadrar, haurà de demostrar-ho.
En tot cas el seu repte és recollir la reivindicació nacional de Catalunya perquè històricament i socialment així cal que ho faci, i a més lligar-ho amb resultats reals per a la població. Ningú voldrà sentir-se català si no funciona res a Catalunya, però tothom estimarà la senyera si els rendiments socials són els que han de ser. La gent vol ser dels que guanyen, com el Barça...que d'ara fa uns anys és el model identitari per excel·lència a Catalunya. Ningú ha de convèncer a cap immigrant de que es faci culé...ningú hauria de convèncer ningú de sentir-se català. Sr. Montilla vostè ho sap millor que ningú.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Generalitat, Montilla
11.21.2006
Banyistes de Botero
La pintura de Botero, i també l'escultura, han estat sempre objecte de controvèrsia. Els fans i els detractors es troben enfrontats per aquesta obra extranya i sensual que trenca tots els esquemes.
Les seves escultures omplen els espais generant el desig de tocar-les. El Cavall de l'Aeroport de Barcelona és un punt de trobada tradicional de tots els que iniciem camí allà.
La producció cultural llationoamericana té en Botero un dels seus representants màxims. En la línia del realisme màgic dels escriptors liderats per García Márquez, ens brinda espais i propostes innovadores, essent molt difícil no deixar-se captar per la seva arrolladora personalitat. En una platja com la del quadre ara mateix hi voldriem ser.
11.20.2006
Violència contra les dones
No hi ha dia que no ens assabentem d'algun d'aquests fets, llunyans o de més a prop.
I no sembla que les mesures que es prenen per part de la policia o dels governs facin gaire feina.
La llei contra la violència de gènere està en vigor, els jutges persegueixen ara ja sí, als violadors i maltractadors. Però tot això no és suficient per a posar fre a aquesta violència.
Té a veure amb el control i el poder sobre les persones, sobre aquella que és més feble físicament i que culturalment ha estat sotmesa per la seva condició de donadora de vida. Pràcticament a totes les cultures i religions del món les dones porten les de perdre. A Espanya hi van 60 dones mortes nomès en aquest any. En els països en guerra les dones porten les de perdre, a Gaza les dones fan d'escuts humans i cauen com a ocellets.
La Lliga Professional de Futbol amb jugadors estrelles com Puyol o Raúl comença a col·laborar en una campanya amb el Ministeri de Treball per lluitar contra aquesta lacra. Sembla mentida que hagim d'utilitzar el fútbol com a estratègia, si funciona, benvingut sigui.
Etiquetes de comentaris: violència a les dones
11.18.2006
Trobada bloggera
Han vingut personatges d'arreu del món que estan immersos en el món del blog com Matt Mullenwegg creador de Wordpress, una plataforma per crear blogs molt interessant.
I també bloggers de tot l'estat que estan intercanviant formes de fer, problemes a resoldre, innovació en estat pur.
La vida dels blogs és relativament recent, de deu anys ençà el nombre de bloggers s'ha multiplicat exponencialment.
La blogosfera catalana és de les més intenses, estem en el quart lloc en nombre de blogs publicats a la xarxa, molt per davant d'altres llengües més nombroses en parlants.
Política i publicitat estan dirigint les seves mirades cap a la blogosfera, estiguem amatents a mantenir-la com fins ara, lliure i a l'abast de tothom, que sinó ja no serà el mateix.
Etiquetes de comentaris: bloggers, blogosfera, Worldpress
11.16.2006
Esglèsia i diners
11.15.2006
Candidata Ségolenè
11.14.2006
Eduardo Madina
Els atemptats terroristes ens fan mal, els hem patit especialment en moments determinats com en el cas Hipercor, a l'11-M, o quan van matar Ernest Lluch.
Un d'aquests casos especials és el d'Eduardo Madina. S'està jutjant aquest atemptat a l'Audiència Nacional i és punyent i determinant la declaració que el mateix Madina ha fet sobre com va succeïr: "Vaig pujar al cotxe, i de seguida vaig sentir un soroll imponent d'una explosió que vaig saber de seguida que era un atemptat d'ETA, per com el vaig sentir, de baix a dalt, omplint tot l'espai. Crec que perquè sóc alt o perquè no estava ben col·locada la bomba que estic viu, d'altra forma ara seria mort."
Madina va quedar sense una cama, amb seqüel·les físiques i psíquiques, i tota la seva família també. La seva mare va morir deu mesos desprès d'un infart.
La serenor amb que Eduardo explica els fets, la seva forma d'encarar la vida desprès d'aquest trauma insuperable, són un exemple. Eduardo en el seu blog explica el dia a dia d'una persona que fa política, que es posiciona, que ha intentat que el fet violent no li prengués la seva possibilitat de ser persona.
Podrem estar o no d'acord amb les seves idees polítiques, però si més no, l'exemple de l'Eduardo és fonamental per superar situacions de violència ara que bufen aires de solució a Euskalerria.
11.12.2006
Veritats inconvenients
11.11.2006
El joc de les cançons
El cantant és l'ERIC CLAPTON, i el test és aquest:
ETS HOME O DONA. I Wanna Be
DESCRIUTE. When You Got A Good Friend
QUE SENTEN LES PERSONES SOBRE TU. Revolution
DESCRIU LA TEVA ANTERIOR RELACIÓ SENTIMENTAL.Old Love
DESCRIU LA TEVA ACTUAL RELACIÓ SENTIMENTAL.Inside of me
ON VOLDRIES SER ARA. Come Rain Or Come Shine
COM ETS RESPECTE A L'AMOR. Believe In Life
COM ÉS LA TEVA VIDA. Traveling Riverside Blues
QUE DEMANARIES SI TINGUESIS UN SOL DESIG.Change the World
ACOMIADA'T. Sunshine of Your Love
11.10.2006
Actors genials per a històries màgiques
Ficció és la nova pel·lícula de Cesc Gay. S'estrena avui i cal anar a veure-la.
Primer perquè totes les històries que fins ara ha explicat Gay han tingut aquell punt de sinceritat i interès que mereixen una visita al cinema.
Segon, perquè els actors que hi intervenen són de primer ordre, Javier Cámara, Àgata Roca o Carme Pla, però sobretot, Eduard Fernández que ja sabem que és un actor genial però que a cada nova obra que li veiem ens sorprèn amb les seves subtileses, amb els seus silencis, amb la seva mirada, un artista amb totes les lletres.
La història passa al Pirineu català, entre persones solitàries que tenen família, que renoven relacions, que es plantegen la seva vida, que viuen i somien, com qualsevol. És el platejament de quins són els rols de les noves parelles, de les noves famílies, de l'amor i la seva exhuberant omnipresència que modifica i substancia les persones.
Ja amb la pel·lícula "A la ciutat", Gay ens va sorprendre amb l'analisi de noves formes de relació entre les persones, de la vida dels urbanites, de l'amor altra volta. Sentim i veiem la seva proposta, ens hi trobarem...
11.08.2006
Rumsfeld go home
Donald Rumsfeld ha dimitit de secretari de defensa dels EUA ; o l'han dimitit, perquè la notícia s'han publicat avui, desprès de saber-se que els republicans han perdut les eleccions al Congrès i el Senat nord-americà.
Aquest fracàs electoral es deu sobretot al paper llastimòs que està fent Estats Units al país de l'orient mitjà. Ja fa massa que dura la invasió, ja són masses els soldats morts; ja és massa la implicació de les grans empreses armamentístiques controlades, sembla que pel propi Rumsfeld, que han fet el seu agost a l'Irak. Per tot plegat el paper de l'ex-secretari de defensa ja no interessa. Potser a ell tampoc i per això se'n va.
En aquesta guerra absurda, que ja s'està convertint en un segon Vietnam per als americans, s'han comès molts errors, però el rei ha estat sens dubte Donald Rumsfeld, sostingut pel President Bush i tot el Partit Republicà, que no ha estat capaç de gestionar el conflicte amb equilibri i que ha sigut un secretari prepotent i fanfarró. Per això celebrem que Rumsfeld se'n vagi a casa.
Els deus i l'horari escolar
Com pot ser que es doni validesa científica a uns raonaments que de científics no tenen res, és més, que neguen veritats demostrades empíricament en benefici d'interpretacions caduques i fosques (les teories de Darwin encara estàn per demostrar en funció d'alguns religiosos..).
La lliure confesionalitat pertany a l'àmbit privat de les persones. Tot el que vulgui pot accedir als ensenyaments de les diverses religions reconegudes arreu, però no és això el que persegueixen els estaments religiosos, sobretot de les grans religions com la catòlica. El que es busca és que hi hagi presència de la religió confesional als sistemes educatius de l'estat, la qual cosa els dona riquesa, validesa i poder, eines totes elles fonamentals per ser algú a la societat.
El govern no ha d'oblidar que treballa i decideix en funció dels nostres vots i dels nostres diners, lliurats per tothom, els creients i els no creients, per tant no pot continuar passant que jo pagui amb els meus impostos a persones que ensenyen als estudiants d'aquest país a creure i no a tenir sentit crític, no a pensar per un mateix. Clar que a alguns potser ja els està bé...quin perill!
11.07.2006
Control de bones olors
Als aeroports fa molt bona olor des d'ahir. I no és per menys, ampolles i ampolles de xampús, gels i colònies s'amunteguen a les vores dels controls de seguretat perquè una nova normativa no permet entrar a les aeronaus amb pots de qualsevol líquid que siguin més grans de 100 mililitres.
I tot perquè fa uns mesos a Londres van detenir uns suposats terroristes islàmics que sembla que portàven líquids susceptibles de ser usats per a explosionar dins els avions.
No sabem si això era cert, ni si és possible, ni si realment pensàven fer-ho però la paranoia que envolta determinats països d'ençà 11-S és superior.
No és que el perill terrorista sigui insignificant, no és que no ens preocupi el que ens pot passar si volem en avió, però no solucionem res si a cada pas que donem posem un policia, o si ordenem normatives que ultrapassen el més comú dels sentits.
Les cues inacabables de persones que s'amunteguen en els aeroports des d'ahir o les exclamacions dels ciutadans que han de llençar l'aigua que porten de casa per comprar-ne una altra dins de l'espai tancat de l'aeroport, o caríssimes colònies o sabons, no millora precissament el benestar del viatger.
Més solucions polítiques i menys normatives absurdes ens donaran resultats millors.
11.06.2006
Pacte d'esquerres, segona oportunitat
El proper govern de la Generalitat de Catalunya serà un tripartit format per PSC, ERC i ICV. El proper president de la Generalitat serà Jose Montilla i tindrà un vicepresident en Josep Lluís Carod Rovira. La incògnita s'ha desvetllat, més aviat del que semblava. I aquesta és la primera valoració positiva de la notícia. El poble de Catalunya no pot estar pendent de la lluita per les cadires i el poder durant molts dies, no es pot fer dependre la vida de la gent de si en tenim més o menys direcions generals per als nostres militants. Les eleccions de dimecres passat varen mostrar un país cansat de les estratègies pel poder dels polítics, desprès de tot el tràmit de l'Estatut i les divergències i novatades del tripartit d'esquerres. Aquesta que avui s'anuncia és una segona oportunitat. Una segona oportunitat que serà la darrera per a molts dels protagonistes, i de les poques que es pot permetre Catalunya com a país. Els reptes socials i econòmics que tenim ens obliguen a pensar seriosament en treballar, en deixar les emocions i passar a l'acció. Per això és bo que els tres partits que han fet una feina fins ara força digna i difícil d'entomar, siguin capaços de posar-se a treballar una altra vegada amb determinació i rapidesa. Les lloances no esguanyen nomès el dia de les eleccions, es guanyen en el dia a dia, perquè ha arribat ja el moment de treballar per Catalunya i per la seva gent, tota la gent.
11.05.2006
Les elèctriques treuen fum
Desprès de les anades i vingudes amb la famosa opa hostil de Gas Natural a Endesa, frustrada per interessos no gaire nets, arribà l'opa d'E-ON, la poderosa empresa alemanya productora de l'energia per mitja Europa. Llavors els abans oponents fervents a l'absorció es varen tornar laxes i no posaren tant d'impediment.
El govern espanyol trampejava com podia la situació. Zapatero i Merkel es reunien al llac Constança, al sud d'Alemania, per aclarir conceptes. I vet aquí que just el dia en que el Govern espanyol finalment cedeix i no posa trabes a l'absorció d'Endesa per facilitar que l'energia a Espanya i el servei al ciutadà siguin els millors possibles, sabem que ahir a la nit mitja Europa es va quedar a les fosques i E-ON reconeix que ha estat error seu. Sembla que un tall en una estació entre França i Alemania, per deixar passar un vaixell pel riu, ha estat l'origen de tota la situació. Territoris tan llunyans com Polònia, Piemont (Italia) o algunes zones de França i Espanya han rebut les conseqüències.
A veure si això de la concentració en poques mans de l'energia bàsica no és per millorar, i anem a pitjor. Que algú ens ho aclareixi als ciutadans que paguem el rebut religiosament i no podem fer res sense el servei d'aquesta energia..o si?
11.03.2006
Dones mortes fent d'escuts humans
Les dones als llocs dels conflictes tenen més possibilitats de rebre les conseqüències, les dones sempre tenen més tant per cent de rebre...i aquesta vegada l'exemple és demoledor. Dones mortes a Palestina fent d'escuts humans per protegir milicians que fugien dels soldats israelians.
No prendré partit per cap contendent en aquest conflicte, no voldria oblidar els morts per atacs suïcides de palestins entre els israelians, però aquesta dona de la fotografia, morta, vestida de negre, em fa trasbalsar.
Què pot passar pel cap de persones que viuen en aquests llocs? Què poden aprendre els nens i nenes que veuen aquests exemples? Nomès penso que el mal, de no sé quina forma, s'ha encastat en aquesta terra sublim, plena d'història.
Que els deus, tots ells, hi siguin o no en les seves esglèsies o en les seves mesquites, mirin el resultat...que els homes i dones, vulguin o no..es mirin els ulls mentre ploren les morts de dones que han nascut per donar vida...les llàgrimes no deixen veure l'horitzó...
11.02.2006
Contactes
Morenàs de mirada arrebatadora i llengua versàtil s'ofereix per a amo dominant...notaris abstindre's. Telefòn obert a tothora, s'atèn també en castellà.
Submís i tendre, però capaç de fer els dos rols, cerca companys de nit, amb fins seriosos. Abstenir-se poetes de socarel. Pis propi. S'atèn en diverses llengües.
Agosarat i innovador, amb personalitat pròpia cerca company per fer duo i/o trio. Abstenir-se progres caducs i antics cristians. S'atèn en català.
Hippie reciclat, versàtil en les postures, cerca companys per trobades en grup, no hi ha límits, els posem junts. S'atèn en diverses llengües.
Cavaller d'antic posat, elegant i ferm amb problemes de situació, cerca algú que estimi sense condicions. Chalet i casa la costa. S'atèn preferiblement en castellà.
Jovenzuelo decidido, busca compañeros de fiesta para romper con todo. No hay límites, excepto los que ponga yo. Se atiende exclusivamente en castellano. Polacos abstenerse.
El joc està en descobrir qui és qui...els trobeu?
Resultats
Que CiU no arribès a una àmplia majoria (52-56) ha estat una galleda d'aigua freda per ells que havien fet la campanya més potent, generant la notícia, portant el control i amb un candidat ferm que s'erigia en guanyador de totes totes.
Tampoc el PSC ha tingut el que esperava, haguesin estat més contents superant la barrera dels 40 diputats, i no han arribat, la qual cosa els deixa lluny de CiU i molt per sota dels darrers resultats amb en Maragall; l'efecte Montilla no ha existit.
ERC no estan tan tocats com semblava, i nomès han perdut 3 escons, la qual cos és quasi un triomf donat el darrer període polític i les seves dificultats tan a dins coma fora del propi partit.
PP es mantenen, que per en Piqué és una victòria que li permetrà fer-se més fort amb els seus propis "enemics interns" de Madrid.
ICV ha estat la guanyadora moral del tripartit, i ha reforçat el seu electorat, superant les dificultats d'anteriors comicis, i fent rendir més que cap altre la feina de gestió al govern de la Generalitat, junt amb el descontentament d'altres. I finalment, la sorpresa.
Ciutadans, aquest "partit"? que n'ha tret 3 escons, i que signifiquen un bolet al Parlament, sense definició clara d'ideologia, sí que sabem el que no són: no són d'esquerres, ni democristians, ni socialdemòcrates, ni...què són? la incògnita nomès em porta a pensar que no m'agraden aquells que utilitzen l'estratègia de la negació de l'altre per subsistir. No s'entèn la posició d'alguns "intel·lectuals" com Espasa o Carreras o Boadella en un muntatge que semblava molt teatral. Potser és que no era tan teatral i caldrà revisar per part de tothom, partits tradicionals inclosos, què significa aquesta elecció dels catalans. I el que avisa no és traïdor....