Phuong

Phuong és una paraula en llengua vietnamita que significa bona herba o herba aromàtica. I és també el nom d’un soldat de la guerra del Vietnam de finals del segle passat, que ha escrit un llibre sobre les seves vivències en aquesta guerra. Diu l’autor que la guerra és una situació absurda i sense raó que genera en els que hi participen un sentiment de frustració i solitud insoportable. Ell ha trobat la solució al seu patiment en l’escriptura per explicar als altres la visió de la guerra des de dintre, i també des d’una persona que pertany al país que no és el vençedor a les pel·lícules, els que no són de raça blanca, els que gosen enfrontar-se al tot poderòs home blanc. La validesa del seu testimoni és que és universal. La guerra i la violència buiden de sentiments als que hi participen, les sensacions dels qui ho han viscut no s’apaguen quan s’acaba sino que perduren en l’inconscient i retornen una i altra vegada ofegant al que recorda. Phuong només té un bon record de la guerra: que l’amistat i l’amor es fan més forts i més necessaris. Que només confiant en el que tens al costat, estimant sense treva, és que es pot superar la destrucció. No deixem de sentir i veure a cada moment situacions com les que descriu l’autor, no perquè passin els anys sembla que millori la capacitat dels humans per solucionar els conflictes. Per això cal que olorem l’aroma de les herbes de Phuong, llegir el llibre que ha escrit. Cal que estimem sense treva, a cada instant, és la única forma de continuar.

Downshifting

Quan arriba el moment de la tornada a la feina, el diumenge a la tarda o desprès dunes vacances es genera una depressió que alguns anomenen "síndrome post-vacacional", és a dir que els darrers dies o les hores que s’aproximen al retorn són infeliços i tristos, com si el sol ja no escalfés de la mateixa manera, encara que estiguem torrant-nos a la sorra de la platja com sempre. Els americans, que sempre tenen paraules insospitades per a fets nous, han inventat el "downshifting" que vol dir literalment "flexibilitat en la reducció de la jornada laboral". Aquesta paraula defineix un nou moviment on les empreses ofereixen serveis als treballadors per tal de fomentar el seu rendiment, allò de que tenir el treballador content millora la seva forma de treballar, i no ens referim als antics economats, ara l’oferta va més enllà: Microsoft dona la possibilitat de reduïr la jornada laboral si es dedica al voluntariat social; o Pixar invita als seus a un descans en una sala recreativa dins de l’empresa a la qual s’accedeix per una porta encoberta que només s’obre si mous un llibre de Shakespeare. Ningú t’assegura que els treballadors siguin més feliços però una mica més divertits estaran, o no? Bon Downshifting!

Dona

Carl Djerassi és un químic de 80 anys, nascut a Europa que viu a EEUU. L’any 1950 va aïllar la progesterona, la hormona femenina que la dona produeix en el seu cos, la qual ja es sabia que era l’anticonceptiu natural. Així va aconseguir produir la píndola contraceptiva. En aquest moment milions de dones prenen aquest medicament per poder controlar la reproducció, així com per solucionar determinats problemes metabòlics i hormonals. Aquest fet científic i asèptic va generar una veritable revolució al món. Però el mateix Djerassi diu que" si no es resolen determinats aspectes culturals i econòmics de la societat, la píndola no té sentit "(La Vanguardia, 25-2-04) Es refereix a que l’organització social i econòmica basada en el sometiment de la dona i el control de la natalitat per part de l’home, s’ha acabat, i per tant, un nou ordre social s’imposa, des del moment en que la dona pot participar de la vida econòmica i social, activa i remunerada, perquè no li cal dependre de l’atzar biològic per programar i viure la seva vida. Aquesta és la veritable revolució. A més aquest avenç científic ens dona altres possibilitats com les noves tècniques de reproducció assistida que milloren la salut i les possibilitats de molta gent. Com diu el mateix Djerassi "l’important és que els homes comencin a entendre que la biologia no construeix; el que construeix és la connexió entre persones, i que això construeix a l’hora les famílies. Les dones ja ho saben". Com a dones i com a homes conscients, el nostre reconeixement i agraïment més profund al Sr. Djerassi.

Cooperació

Els humans som fruit de la cooperació per a la conservació. Al contrari del que s’havia pensat fins ara, la supervivència no és la raó última del manteniment de la humanitat sinó que som el fruit d’aquesta cooperació: bioevolutivament som perquè estimem. Així ho manifesten biòlegs que han estudiat els fenòmens de l’evolució humana. El que guanya no és el que mata a l’altre, sinó simplement el que sobreviu: la nostra és una història de cooperació per a sobreviure. I així sorgeix el llenguatge que ens fa humans. Quan la sexualitat de la femella humana deixa de ser estacional les altres primats segueixen tenint zel, però les femelles humanes ja no són periòdiques, així deixen de ser objecte disputable per a convertir-se en centres del plaer i de la convivència en el grup humà. I així sorgeix el llenguatge: una coordinació de fets. Per tant l’amor és el que fonamenta aquesta proximitat que permet la supervivència de l’individu i de l’espècie: el plaer d’estar junts, d’amar. Potser a voltes ens manca precisament ser conscients d’aquest fet. La resposta de les persones als grans problemes de la humanitat, o als petits problemes d’aquell que tens a davant és més acurada si pensem en l’altre com aquell que pot fer alguna cosa per tu, o en el que tu pots fer per aquest l’altre.

Adicció

El cervell humà experimenta l’enamorament, l’atracció entre dues persones, igual que una adicció, segons investigadors d’EEUU. Aquests investigadors consideren el més rellevant del seu estudi que l’enamorament no és una emoció, com ens han volgut fer creure des de les millors novel·les fins a les millors pel·lícules, sino més aviat una adicció. Igual que quan es produeix una adicció han observat que l’atracció irresistible s’associa a intenses decàrregues de dopamines en el centre del cerebre. Quan una persona que es troba en aquesta fase efervescent de desig per una altra es rebutjada, presenta un patró d’activitat cerebral similar al d’una síndrome d’abstinència, i quan l’atracció és comú, es generen intenses formes de benestar en totes dues persones que milloren manifestament en el seu comportament personal, social i laboral. Pensen els científics que aquest tipus d’impuls bàsic és propi dels mamìfers, entre en els que ens trobem els humans, per a optimitzar el procés d’apareament. El cerebre humà té la capacitat superior de ser conscient d’aquest procès molt més que qualsevol altra espècie. Adverteixen però els científics que no podem reduir exclusivament aquest puntal de les relacions humanes als mers processos fisiològics que s’observen a les proves científiques, ja que estem també molt influïts pels inputs culturals i socials. Què en pensen? Jo personalment considero que ja n’erem conscients d’alguna cosa similar tots plegats, només que si ho diuen els científics, ens reafirmem. Potser que els hi fem tot el cas i continuem enganxats a aquesta droga insuperable.

Internet

La world wide web (literalment, pàgina mundial) és la representació gràfica d’Internet. Internet és la darrera revolució que els éssers humans hem viscut al llarg de la història. Aquesta revolució és global, mundial, planetària, i penetra en tots els estrats socials perquè és un mitjà de comunicació interactiu. És a dir, rebem informació, com en els altres mitjans convencionals (televisió, ràdio, diaris); però també podem trametre-la (els xats, les pàgines personals, els blogs), i així fins a l’infinit. Internet socialitza i democratitza l’accés al coneixement i les relacions, possibilita que en qualsevol part del món, i d’una forma asincrònica, milers de persones estiguin interaccionant. No és res de nou, són relacions humanes, però perquè són diferents? Es modifiquen formes de comportament a partir de l’intercanvi i la cooperació, la qual cosa enriqueix la pròpia experiència. Alguns ho critiquen, d’altres intenten limitar-ho o guanyar més diners (senyor Gates, tancant els seus xats no evitarà que ens comuniquem). Però la història ens demostra que el mitjà no fa el missatge. La responsabilitat del bon ús d’una eina només és de la persona que la utilitza, i en tenim exemples enormes. Amina Lawal es va salvar de ser lapidada. El Tribunal Islàmic que la jutjava va declarar que hi havia un defecte de forma en el processament, però tots sabem que les signatures recollides per Internet demanant l’absolució van estat fonamentals. Les persones que varem signar estem orgulloses d’haver contribuït i Internet ha estat el mitjà. L’ensenyament virtual que permet a remotes granjes australianes o petits pobles del pirineu facilitar l’accès al coneixement d’aquells o aquelles que mai no ho haurien tingut fàcil. La interacció política entre ciutadans i admnistracions, tan en perídodes electorals com en la rutina diària del paper que has d’omplir per tenir un servei públic. Serien infinitat les millores socials que trobem. Ensems però estan les que es refereixen a l’àmbit privat de les persones. Aquelles que et permeten conectar amb un amic o un familiar que viu a milers de kilòmetres, en directe i més econòmicament que en d’altres mitjans. O aquelles que t’obren al coneixement de l’altre, que amb un somriure et convoca a una cita cibernètica, mentre et preguntes, com serà i perquè, sense trobar explicació. No cal d’explicació, un bocí de felicitat poden ser 25 minuts en el comptador de la pantalla, exactes i inexorables.

OVNI

En el cas de que fóssim visitats por criatures d’un altre planeta, quina pregunta ens farien? Les nostres relacions interplanetàries serien bones? Darwin i la teoria de l’evolució serien el tema clau, al meu parer. Darwin diu que l’atzar és el responsable de que estiguem aquí els éssers humans, i de que les plantes i els animals, els rius i les muntanyes siguin com són. Per tant l’evolució es teòricament capaç de fer la feina que fa temps es considerà prerrogativa de Deu. S’han trobat milions de fòssils als llocs exactes que cabria esperar de ser certa l’evolució. I no se ha trobat mai ni un sol fòssil en un lloc on no hauria de ser. Si hagués passat , seria suficient per refutar tota la teoria de l’evolució. Acceptada doncs aquesta com a bona, hi ha però una prova de que l’evolució actualment està en mans ineptes, les humanes. S’estan fent tants desgavells amb el món que no podem pensar que això vagi cap a un bon camí: el lliurament de gasos amb efecte hivernacle, que ara més que mai sentim a la nostra pell; el desequilibri en la curació de malalties dels diferents grups socials del planeta; la despesa en alimentació i el repartiment de la riquesa. Els nens occidentals són cada vegada més alts però alhora més grassos; els nens africans són cada vegada més prims i amb menys expectativa de vida. El deu Darwin ens salvi perquè segur que els nostres veïns planetaris encara no han contactat per por de no saber de què parlarien amb nosaltres. Bona evolució.

LLibres

Estem acabant les vacances de Pasqua, tothom fent cues a les carreteres i pagant peatges a les autopistes. Potser podriem pensar en que manca una setmana per Sant Jordi.
El dia de Sant Jordi, aquell que identifica una rosa i un llibre, és una de les troballes més boniques de la nostra cultura catalana, vinculada al Mediterrani i a les celebracions de la primavera, i que ja és pràcticament mundial, dès que la UNESCO declarà el dia 23 d’abril, dia mundial del llibre.
Sabem que inclús al Japó o a Estats Units es comencen a vendre llibres i roses aquest dia, encara que no sàpiguen qui era Sant Jordi ni tampoc el drac. Però això no importa. El que importa és que, per un dia, tots ens sentim impulsats a sortir al carrer i comprar llibres i regalar-los, i comprar roses i regalar-les; i trobar-nos davant les parades i passejar, sense rumb, per entre una massa de gent, feliç i despreocupada, que gaudeix d’una festa, que és civica i no imposada, que és una festa de tothom. Amb el valor afegit de que el que es celebra és una victòria de la cultura amb majúscules. De l’expressió artística més propera a les persones normals i corrents, que per mitjà d’un llibre, poden ser capaces de sentir i comprendre; de saber i aprendre; d’emocionar-se i arribar a pensar que un altre món és possible, o de gaudir, per un moment, d’un espai propi de felicitat, tan cara d’arribar a sentir.
Potser caldria plantejar-se si no seria bo perllongar en el temps una festa que ens proporciona, a canvi de ben poca cosa, tanta quantitat de beneficis insospitats. Heu provat de comprar una flor i un llibre en un dia que no sigui Sant Jordi? Heu provat de pensar que avui és un dia tan bo com diumenge vinent per llegir un poema? Heu provat d’olorar les flors que comencen a florir? Proveu i tastareu un pessic de felicitat.

Marbella

Els noms de lloc no són casuals, Marbella, com el seu nom indica és un poble molt bonic al costat del mar, i ha estat aquesta situació que ha propiciat a alguns impresentables la possibilitat d’enriquir-se fins a extrems insospitats, concretament a alguns polítics i tècnics del seu ajuntament. Un jutge els ha empresonat, i encara està fent feina per tal d’arribar a descobrir totes les malifetes i estralls que han arribat a fer en aquell lloc idílic. També s’han demostrat implicacions de persones d’altres llocs, Múrcia, Madrid, Oriola, sempre relacionats amb la construcció i la requalificació municipal de sol...Ens haurien de fer pensar alguns fets: perquè és tan fàcil fer il·legalitats a l’administració pública, durant tan de temps, sense que sigui possible aturar-ho? Com és possible que persones sense escrúpols accedeixin a llocs de responsabilitat política i tècnica tan importants? Perquè el joc democràtic es veu pervertit en activitats delictives? S’està produïnt a d’altres llocs i com es pot controlar que això no succeixi? Potser cal revisar la concessió de contractes per part dels ajuntaments, potser es necessari pensar en la pròpia financiació municipal, qui sap si cal pensar en com actuen els nostres responsables públics i la seva responsabilitat vers nosaltres, i potser cal revisar com pensem nosaltres en el que esperem de la nostra administració. Algú havia de veure el que estava passant, però no ha dit res, o no han pogut, o, deixeu-me mal pensar, no han volgut? El vot és la nostra veu, fem-los fora d’una vegada.